Els herois del 2026

Pedri - Dominador

Va suplir Fabián Ruiz i va tenir la capacitat d’inclinar el joc d’atac per a Espanya, que va acabar el temps reglamentari a l’àrea del Dibu. Es va apropiar de la pilota i va fixar el ritme de la selecció espanyola amb la seva entrada.

Mikel Oyarzabal - Tímid

Va arrencar amb astúcia, allunyat dels centrals de Scaloni, obrint espais per a l’arribada de Dani Olmo. Més que un nou va semblar un interior. Tot i que després no va estar precís en el xut.

Álex Baena - Frustrat

Es va associar com a quart centrecampista donant línies de passada als seus companys. Tot i que va estar ineficaç en els centres (només un de bo de set intents); no va tenir tampoc capacitat per desequilibrar.

Lamine Yamal - Irregular

El que més va xuts. Quatre xuts, va fer. El que més va regatejar: En va fer cinc amb èxit dels nou que va intentar. No va tenir claredat, tot i que no va defallir, enredat en el duel amb Tagliafico.

Aymeric Laporte - Contundent

Una altra exhibició del central de l’Athletic. Sense necessitat de fer faltes. Tan sols una a Messi en una arrencada de contraatac, oportunament frenat per un sòlid i eficaç Aymeric. Va estar impecable.

Fabián Ruiz - Imprecís

Va errar un parell de passades a l’inici. Eren passades fàcils que van minar la seva confiança. I el van deixar en terra de ningú, amb molt desgast. No va tenir presència en l’atac trepitjant poc l’àrea argentina.

Marc Cucurella - Contingut

No va exhibir la profunditat d’altres partits. Però va estar precís en els duels individuals, sense deixar-se superar. Va transmetre aplom i tranquil·litat a l’estructura defensiva espanyola.

Pau Cubarsí - Celestial

Va completar una primera part irreprotxable firmant 58 passades bones de 59. Va jugar la final com si fos un partit a Estanyol, el seu poble. Va salvar l’1-1 amb una superba acció en la pròrroga.

Rodri Hernández - Líder

Va governar el partit des de l’inici. I fins que va ser substituït. Va tenir una autoritat indiscutible amb 101 passades de 105 fetes, firmant un prodigiós 95% d’encert. Va ser elegit l’MVP del Mundial.

Dani Olmo - Creatiu

Una de les ments més clares d’Espanya. Intel·ligent en la lectura de joc. Va detectar en tot moment la ruta per generar perill. Va obrir els camins per als davanters i va fer mal en cada pilota que va tocar.

Ferran Torres - Etern

Va entrar per Oyarzabal. Va quedar situat al centre de l’atac, generant desmarcatges. Fins que va aparèixer per deixar anar un xut amb l’esquerra monumental per donar la Copa a Espanya. Un gol que marcarà per sempre la seva carrera.

Unai Simón - Lliure

Ni una sola parada amb les mans. Però el seu joc de peus va resultar determinant. A més va llegir el joc amb habilitat transformat en un jugador de camp. En set dels vuit partits no ha encaixat.

Pedro Porro - Fonamental

Va iniciar al costat de Lamine, el seu company, la jugada del gol. El seu centre va castigar l’esquena de Molina, aprofitada per la picardia de Nico, que va assistir Ferran. Tot va començar en el centre del Pedro.

Merino - Perillós

Va ocupar el lloc de Dani Olmo. I com acostuma va arribar a l’àrea amb astúcia, sent indetectable per a la defensa argentina. Va cabotejar un centre de Nico amb perill en la primera part de la pròrroga que gairebé el consagra com a revulsiu total.

Eric / Zubimendi - Debutants

El central del Barça va debutar formant parella amb Cubarsí. No va notar la inactivitat. El migcampista de l’Arsenal va ocupar la casa de Rodri. L’Argentina ja estava amb 10, cosa que va facilitar-li la feina. Però li va donar claredat i cames a Espanya.

Nico Williams - Assistent

Va substituir Baena i va aportar regat i alegria a l’atac espanyol. Va tenir un parell d’ocasions, inclòs l’inexplicable gol que li van anul·lar en la pròrroga. Després va assistir de meravella Ferran en l’1-0 amb el cap.

En l’última rematada –era el 20, el dotzè a la porteria del Dibu– Espanya va trobar als EUA la terra promesa gràcies al xut amb l’esquerra de Ferran Torres. Va merèixer guanyar la final d’inici a final, capaç com va ser d’anul·lar i eclipsar l’Argentina, a qui va desfigurar com ja havia passat en la semifinal contra França. El grup de Luis de la Fuente va passar per sobre en tots els aspectes del joc. Va tenir la pilota (65% de la possessió va ser seva), va rematar més que mai i va deixar Messi acomiadant-se de la Copa del Món amb un gris i plomís partit. L’Argentina només va realitzar dos xuts. Tots dos en la pròrroga. Però cap a la porteria d’Unai Simón, que va completar una final irreprotxable.

Subscriu-te per seguir llegint