Un exercici de respecte

Lionel Messi reacciona durant el partit final del torneig de futbol de la Copa del Món de futbol 2026 entre Espanya i l'Argentina al New York/New Jersey Stadium a East Rutherford el 19 de juliol de 2026. / PEDRO UGARTE / AFP
Juan Cruz Ruiz
Van començar estimant-se. Quan Messi havia de sortir a la pista es va trobar amb la seva història, el Barcelona, va abraçar alguns dels futbolistes que simbolitzen ara la selecció espanyola, i va revalidar el que porta dient aquests dies: que estima el Barça. No és qualsevol cosa al començar un partit de futbol, a Nova York i, per tant, fora del món, on jugar a futbol ara ja és una altra cosa del que va ser aquest país de rugbi.
L’Argentina és més que un club, naturalment, igual que Espanya és un club en el qual també hi ha diversos futbolistes del Barcelona. En el cas argentí era obvi que hi havia un futbolista sol, i després alguns més. Es pot dir, sense arribar a la hipèrbole, que els dos equips tenien els seus representants de l’esperit de Messi. Un ja està dit moltes vegades, Messi, i l’altre és Lamine Yamal. Quan va entrar a la pista hi devia haver milions de persones que ja havien vist com Messi bressolava aquest nen quan ell era del Barça i Lamine estava a punt de néixer.
El partit va ser una veritable agonia en què dos equips de la mateixa estirp i d’igual idioma es van trobar en àrees diferents. Els argentins sabien que davant tenien un equip que ja se les sap totes, però que ells saben més del que es pot aconseguir fent el que els dona la gana. Ho van seguir, durant tot el partit, fins a l’últim sospir.
La segona part va ser igual que la primera, espanyola. Excepte que en aquesta última l’Argentina va jugar amb un jugador renovat, que va ser Messi, i amb un jugador de menys, del qual no es pot dir res, sinó que va ser, des del principi, el que va fer que el futbol fos pitjor que quan va entrar Messi al calendari.
Va ser un partit difícil de qualificar, sobretot si es té en compte que serà segurament el preludi del comiat del futbolista que ahir es va acomiadar del camp amb la nostàlgia d’un noi. Messi ha sigut un heroi sempre; aquesta vegada també, i va tenir a més l’oportunitat de dir adeu a un equip que també és un mirall del Barcelona, l’equip que estima.
Subscriu-te per seguir llegint
- Alfonso Muñoz, funcionari de la Seguretat Social, revela quin és el millor moment per demanar la jubilació anticipada
- L’avís d’un expert en seguretat sobre un hàbit molt habitual: «No deixis la clau posada al pany a la nit»
- Un ensurt amb una serp acaba amb una dona rescatada en helicòpter a Queralbs
- Ángeles Blanco demana deixar de presentar amb Carlos Franganillo per no competir amb el seu marit, Vicente Vallés
- Banyoles ha donat de baixa del padró 512 persones en els darrers dos anys i mig
- Girona FC: Tret de sortida a la bogeria
- «Els llops i els linxs no van reaccionar»: què van fer els animals durant l’eclipsi total
- Així ha canviat el paisatge en alguns indrets de les comarques gironines