"Costarà tancar aquesta ferida"

Leo Messi va dir finalment la seva. "El dolor és molt gran i costarà que es tanqui aquesta ferida", va assenyalar ahir el capità argentí. "També vull felicitar Espanya pel campionat", va afegir. Messi va decidir no viatjar a Buenos Aires i s’emporta "totes les coses bones" que van passar al llarg del Mundial. "Els partits que vam capgirar deixant-ho tot i que quedaran per sempre en la memòria, amb el suport d’un país sencer que juntament amb el treball i l’esforç d’aquest grup ens va portar a tornar a estar, una vegada més, entre els millors del món", va afirmar.

Per als fanàtics, un subcampionat no significa massa, i així ho van reiterar fins al cansament els comentaristes esportius. "Avui costa valorar el que hem fet, però aquest grup ha arribat a dues finals consecutives de la Copa del Món", va remarcar, no obstant, el de Rosario. I va concloure: "Una vegada més hem aconseguit unir-nos com a país i estar tots junts, compartint l’immens orgull de ser argentins". Aquesta sensació d’unitat ha començat a dissoldre’s amb el pas de les hores.

"Serà difícil repetir una cosa tan gran", va dir Lionel a Scaloni. L’entrenador de la selecció argentina va parlar sobre l’equip que va guanyar un Mundial i dues Copes Amèrica, i que als Estats Units es va quedar a punt d’una gesta que ahir encara era plorada a tot el país. Aquesta consciència de l’irrepetible va tenir al seu torn una referència personal. Scaloni, que va arribar a aquest lloc tan cobejat de manera inesperada i que es va convertir en un emblema, avui per sobre de César Luis Menotti i Carlos Bilardo, és el primer a reconèixer que s’ha escrit el punt final d’una història. El que se sol dir final de cicle, i que en aquest cas coincideix amb el de Messi.

Els somnis i la realitat

Scaloni i la Pulga van constituir una unitat indivisible a l’Albiceleste. Messi va trobar la seva millor versió al combinat albiceleste des del moment en què l’altre Lionel es va fer càrrec de conduir-lo des de fora del camp de joc. Als 39 anys, és pràcticament impossible que l’exblaugrana forci la seva llegenda i segueixi a l’equip. La final contra Espanya va documentar el pas dels anys i la distància entre els somnis i la realitat.

Pel que fa a Scaloni, té contracte fins al desembre. "¿Qui millor que ell per intentar superar una cosa que ell mateix ha creat?", es va preguntar el diari La Nación. Scaloni va esclafir a plorar en plena roda de premsa, com si, en aquesta impossibilitat de mantenir les maneres, expressés una angoixa en nom dels seus jugadors i el mateix país que esperava el miracle. "En la meva vida havia pensat estar en aquest lloc", va reconèixer. "Per seguir es necessiten un munt de coses. Sobretot, tornar a reiniciar-se, a formar un grup com aquest, que serà molt difícil. Sento la necessitat de pensar perquè no sé si puc fer una cosa tan gran com això. Compliré el meu contracte i després veuré". I és el després el que genera una primerenca angoixa en una pàtria de seguidors que van suspendre les seves rancúnies polítiques i socials, tot pels colors de la casaca. ¿Quin és el després de Messi, tan sàviament administrat per Scaloni quan se’l creia a prop del retir?

Messi no va voler viatjar a Buenos Aires, potser devastat i incapaç de suportar un vendaval d’emocions. O és potser la profunda consciència que tot ha acabat. "Li hem demanat tot, exigir-li més és una estupidesa: Messi va fer feliç un país sempre en crisi", va dir el diari Clarín.

El president de l’AFA, Carlos Chiqui Tapia, té altres problemes per resoldre, a més del futur de Scaloni i l’anunci de Messi sobre el seu eventual comiat. El jutge penal econòmic Diego Amarante li havia concedit una autorització excepcional per viatjar al Mundial, però havia de retornar abans del 21 de juliol. Tapia es troba imputat, sense presó preventiva, com a part d’una causa per presumpta associació il·lícita i apropiació indeguda de tributs i recursos de la seguretat social.