Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

la ronda francesa

Rafael Díaz, cinc dècades fotografiant el Tour

Dijous, als 85 anys, viatjarà amb el seu fill Ignacio des de Barcelona als Alps per presenciar una cursa que va visitar per primera cop el 1974.

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Sergi López-Egea

Annecy Enviat especial

Rafael Díaz i el seu fill Ignacio ja tenen les maletes a punt i la reserva d’apartament a Alpe d’Huez impresa per si dijous algun gendarme es posa tonto. Tanquen la pujada cap a les 10 de la nit (divendres s’afronta el primer pas pel cim) i sempre cal anar ben preparat per si de cas.

D’experiència en té de sobres per enfrontar-se a tots els obstacles de la Grande Boucle, ja que porta venint al Tour des de 1974, amb alguna absència per raons familiars o professionals abans de jubilar-se. El 1978 va començar a fotografiar els campions. És el fotògraf aficionat més veterà de la cursa. Als 85 anys viatja aquesta setmana als Alps amb la sensació, entre l’emoció i els nervis, que potser és l’última vegada. Segur que es tracta d’un error perquè, tot i que les cames cada vegada es noten més pesades, l’any que ve tornarà i serà amb la seva càmera per la ruta de la carrera.

Explica que té un arxiu, entre paper, diapositives i discos durs de més de 25.000 instantànies del Tour, ha guanyat premis com a fotògraf aficionat i va passar sense traumes de la càmera analògica a la digital. "Abans era més feina del fotògraf a encertar el pla que de l’informàtic que busca l’enginy i fins i tot és capaç de posar una bici on no n’hi ha", explica per telèfon des de casa seva a Sant Andreu de Llavaneres. L’Ignacio, el fill, se sent orgullós del pare. Tots dos comparteixen una gran passió pel ciclisme, que va molt més lluny de la mateixa ronda francesa.

"Del Tour te n’enamores, perquè t’apassiona, et captiva. No només és veure passar els ciclistes, sinó estar amb els altres aficionats, parlar i entaular amistat amb ells".

Se’n va anar al Tour de 1974 amb un parell d’amics. Va néixer a Oviedo, però es va passar molts anys a Sant Sebastià, abans d’establir-se a Barcelona, sempre com a director d’oficina del Banco Herrero, adquirit després pel Sabadell. Rafael es va jubilar el 2002 i va continuar viatjant al Tour, amb més tranquil·litat. Fa tres anys es va quedar vidu; tota una vida, tot records, més enllà dels de la ronda francesa.

Tracking Pixel Contents