Evenepoel vola i destrossa la contrarellotge del Tour

Els cascos de les contrarellotges cada vegada són més lletjos, però formen part d’aquesta indumentària que fa volar ciclistes experts en aquesta ciència com és Remco Evenepoel. Era el seu dia i no va fallar. Va demostrar que no li han regalat els títols de campió del món i olímpic de l’especialitat. Sabia que tret de miracle o accident no desitjat ja no tindrà d’aquí a París cap altra oportunitat per restar temps a Tadej Pogacar.

Tots més o menys van complir al paper que tenien assignat a la vora del llac Leman, el que separa França de Suïssa. Tret de Juan Ayuso, que va estar molt per sota del que s’esperava d’ell, la resta va estar acceptable perquè d’una manera o una altra sabien que Evenepoel els sotmetria com a millor contrarellotgista del planeta.

El dia ahir es va despertar calorós, però sense passar-se, un vent que no molestava i una contrarellotge que tenia en la primera fase del recorregut un port de segona categoria de 9,7 quilòmetres de pujada que Evenepoel es va menjar a la sorprenent mitjana de 35 km/h; una barbaritat, una gesta que només és al seu abast; ni tan sols Pogacar, que va acabar la contrarellotge en segona posició, va estar a prop dels temps del fenomen belga.

En 26,1 quilòmetres de recorregut Evenepoel va ser l’únic que va superar els 48 km/h –48,45, en concret– davant un Pogacar que no va assumir riscos en la baixada i en el pla que conduïa a la meta de Thon-les-Bains, on van tancar comerços perquè la gent pogués assistir a la contrarellotge. Va guanyar de sobres i sobrat, segona victòria consecutiva: 28 segons millor que el mallot groc.

Pogacar va córrer tranquil, sabent que treia cinc minuts justos d’avantatge a Evenepoel i que era impossible que li restés aquell temps per molt bo que sigui el belga i per molt que pressionés. A 6,4 quilòmetres de l’arribada hi havia un revolt perillós i traïdor. A Florian Lipowitz, que era cinquè de la taula i que va ser tercer fa un any a París, se li’n va anar la bici, li va derrapar la roda de davant i això és impossible de controlar. És una invitació a anar a terra, clavar-te una trompada dolorosa i acabar l’etapa en una ambulància. L’alemany es va retirar, el segon ocupant del podi dels Camps Elisis que abandona el Tour per accident.

El gregari de Pogacar

Pogacar, en dues etapes, s’ha quedat sense els companys de l’any passat, mentre que el seu gregari d’or, Isaac del Toro, compleix, com en la crono, tot i que arribés cansat, massa, però és el que passa quan es dona tot. Va mantenir la tercera plaça de la general i el jersei blanc de millor jove.

Paul Seixas, una vegada més, va córrer amb l’ànima francesa incrustada a la bici, com si li donés forces i la televisió local, que és la que retransmet la carrera a tothom, més pendent d’ell que d’Evenepoel o Pogacar.

Prova del que ja representa Seixas per al Tour i per a França es va concretar en la imatge que van voler donar Christian Prudhomme, director de la carrera, i Bernard Hinault, l’últim francès que va guanyar a París; d’això ja en fa 41 anys. El van seguir al cotxe perquè veiés que li donaven energia des de darrere. Seixas va realitzar una contrarellotge molt bona i es va classificar en la quarta posició de l’etapa. Juan Ayuso no va tenir el dia i va cedir 2.22 minuts sobre el guanyador.

Classificacions

16a etapa

1. R. Evenepol (Bèl/RB)......... 32.19 m.

2. T. Pogacar (Esl/UAE)............. a 28’’

3. M. Skjelmose (Din/Lidl).... a 1.04 m.

4. P. Seixas (FRA/Dec)......... a 1.16 m.

5. I. Del Toro (Mèx/UAE)....... a 1.21 m.

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE).... 56.14.18 h.

2. R. Evenepoel (Bèl/RB)..... a 4.32 m.

3. I. Del Toro (Mèx/UAE)...... a 6.51 m.

4. P. Seixas (FRA/Dec)......... a 7.11 m.

5. J. Ayuso (Esp/Lidl)......... a 9.22 m.