Triomfa Infantino: la FIFA ingressa 9.000 milions de dòlars en el Mundial més ianqui

Pot ser, sí, que el Mundial dels Estats Units, Mèxic i el Canadà passi a la història com el campionat més polèmic de la història de la Copa del Món. Pot ser, sens dubte, que la cita de 48 seleccions i 104 partits, a tres països diferents i 16 seus (11 als Estats Units, 3 a Mèxic i 2 al Canadà), l’‘escàndol Balogun’ i altres actuacions esperpèntiques d’àrbitres de camp i col·legiats VAR, hagin cridat l’atenció del món sencer, així com el protagonisme de Donald Trump, a qui Gianni Infantino, president de la FIFA, va haver d’empènyer perquè no sortís a la foto dels campions, i, per descomptat, l’alt preu de les entrades, però tot ha passat ja a l’oblit.

Però la Copa del Món acaba amb el més gran dels èxits per al màxim organisme del futbol mundial. Totes, absolutament totes les xifres del final de curs són espectaculars, úniques, i no totes s’han superat pel fet que hi hagués més seleccions que mai i més partits que mai. No, no, hi ha xifres que, simplement, reflecteixen el gran èxit esportiu, econòmic i mediàtic de la cita als EUA, Mèxic i el Canadà.

Els donaré una primera dada que, per si mateixa, ja és la viva demostració de la reacció de la immensa majoria dels països, bé de les federacions de cada país, respecte al campionat liderat pels amics Trump i Infantino. Segons va explicar el diari britànic ‘The Guardian’, Infantino ja ha rebut el suport de més de 200 federacions (la FIFA en té 211) perquè prolongui el seu quart mandat al capdavant de l’organisme que va començar a presidir el 2016.

El prodigiós Espanya-Argentina (1-0) va batre tots els rècords d’audiència en la història de l’esport, amb pics d’audiència televisiva entre 1.800 i 2.200 milions de teleespectadors, quan el pic de l’Argentina-França de Qatar-2022 va ser de 1.500 milions de teleespectadors i la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de París-2024 va arribar als 1.400 milions.

«Segurament hauran llegit molts comentaris escèptics i crítiques: que els estadis estarien buits, que no es concedirien els visats, que les seleccions no podrien competir, i moltes altres coses més. I va passar exactament el contrari. Hem silenciat tots els crítics. El poder del joc i la màgia del futbol es van imposar. El futbol va conquistar els Estats Units. Avui, els Estats Units són un país de futbol». I va anar encara més enllà: «Ha sigut l’esdeveniment més extraordinari en la història de la humanitat. No ha sigut només la Copa del Món més gran; ha sigut l’esdeveniment esportiu més gran, social i cultural que ha viscut la humanitat».

La final del Mundial, el prodigiós triomf d’Espanya sobre l’Argentina (1-0), va batre tots els rècords d’audiència en la història de l’esport. Amb 80.000 espectadors en directe, que van pagar una mitjana d’11.000 dòlars per entrada (hi va haver entrades a la revenda que es van pagar a 50.000 dòlars), el partit va tenir pics d’audiència televisiva entre 1.800 i 2.200 milions de teleespectadors, quan el pic de l’Argentina-França (1-0) de Qatar-2022 va ser de 1.500 milions de teleespectadors i la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de París-2024 va arribar als 1.400 milions.

I és que els 104 partits que hi va haver a les 16 seus del Mundial van acollir 6,6 milions d’espectadors en viu i en directe, i van superar la xifra de Rússia-2018 i Qatar-2022, evidentment amb molts menys partits. Malgrat tot i contra el pronòstic de tothom, sí, tothom que, al preu que hi havia les entrades, crèiem que els estadis, tots impressionants, estarien buits, l’èxit de públic ha sigut sorprenent.

Els ingressos directes de la FIFA s’han elevat a 5.000 milions de dòlars, amb els quals, sumats els multimilionaris patrocinis globals, oficials i regionals, el màxim organisme del futbol ha ingressat 9.000 milions de dòlars, xifra rècord en la història de la Copa del Món de futbol.

La FIFA va informar a més que més de 8,5 milions d’aficionats van visitar les Fan Festivals oficials als Estats Units, Mèxic i el Canadà. Els canals digitals i les xarxes socials oficials van registrar 34.000 milions d’impressions i 2.000 milions d’interaccions fins que els quarts de final van acabar. Així mateix, s’estima que, fins al tancament dels vuitens de final, 5.200 milions de persones –gairebé dos terços de la població mundial– havien interactuat almenys una vegada amb el torneig.