Vidents i pencaires

Jubilats Aramís Fuster i Rappel (amb menció especial al desaparegut Octavio Aceves per la seva aportació a la causa), la vidència ha quedat en mans i cames d’aprenents i animals diversos. Això ja no és el que era i la bola de vidre ha deixat pas a una realitat tossuda en la qual encomanar-se a la sort i als astres ha passat a millor vida. Ho pensava sumant quilòmetres en un tren d’alta-mitjana velocitat escoltant una conversa sobre la sort i la càbala. "A això s’hi agafa qui no treballa", assegurava un veterà de qui després vaig saber que era un pescador jubilat de Barbate que anava a Tarragona per reunir-se amb els nets. Els portava dues samarretes de la Roja com a reconeixement a les seves bones notes i els reconeixia l’estudi, la dedicació i l’esforç, "perquè ja saps que al nen li costa, però l’ajuden a casa i també els amics". Aquest és el concepte: la feina que representa arribar sense ser un escollit i recolzar-te –i que et doni suport– en el col·lectiu quan et costa aconseguir l’objectiu, per modest que sigui.

La selecció de Luis de la Fuente, mereixedora de la seva segona estrella mundial, ha projectat diverses coses que mereixen ser tingudes en compte. D’entrada, ha donat la raó al vident Pep Guardiola sobre el paper de Rodri en aquesta competició. Va assegurar que veuríem la seva millor versió en aquest Mundial i així ha sigut. Fi de cos i espavilat de ment, el migcampista va anar de menys a més i va firmar una actuació individual de les que fan història. En paral·lel corrien els que s’agafaven a la seva sort, anomenada Messi, i deixaven veure les costures de les seves carències. Als 39 anys, el millor jugador de la història del futbol tornava a ser el millor dels seus, el que fa mans i mànigues per salvar un tros de carn del rostit i el que resoldrà quan els seus no donen per a més. Contra la selecció espanyola va fer curt. Quan ja es parla de mereixements sobre el guanyador d’un altre negoci, el de la Pilota d’Or, a Leo encara li donen joc en nom d’aquest últim ball que, diuen, s’ha de reivindicar. No hi estic d’acord. No és un jubilat que va decidir arriscar-se abraçant els seus. És un futbolista extraordinari que va prestigiar un torneig de pencaires.