La bèstia Pogacar guanya a l’Alpe d’Huez

Ni era mort ni se n’havia anat de festa. Tadej Pogacar va fer ahir una ascensió sobrenatural fins a l’Alpe d’Huez, on va polvoritzar el vell rècord de Marco Pantani establert el 1995. El que es va presenciar en el mític cim dels 21 revolts va ser apoteòsic davant de centenars de milers d’aficionats; una cosa mai vista, una gentada que feia anys que no es veia. L’eslovè va tornar a demostrar que és un dels campions més llegendaris de la història.

Qualsevol adjectiu queda curt. Va pujar l’Alpe d’Huez amb fredor, cap i una força d’un altre planeta. Va atacar a 10,5 quilòmetres de la meta i es va anar cruspint d’un en un tots els escapats, els supervivents d’una fuga inicial que va arribar a tenir 42 corredors. Els va devorar sense contemplacions. Els va passar traient-los els adhesius publicitaris que portaven. El miraven incrèduls i n’hi havia uns quants que somreien i tot... Tic-tac, tic-tac, que ve Pogacar.

Va ser una exhibició completa davant de 600.000 persones segons les xifres ofertes per la Gendarmeria. Feia por passar per algunes zones on un passadís humà obria pas a Pogacar. Milers de persones havien dormit a la cuneta, desenes de seguidors rodejaven cotxes acreditats que pujaven al cim a ritme de tortuga, lluny de la mitjana de 23,3 quilòmetres per hora que va establir Pogacar. Molta nit de festa i massa alcohol. Així és l’Alpe d’Huez i per això s’administra la presència del cim. Molt enrenou en una muntanya encara més màgica després de l’exhibició del jersei groc.

Els rivals, noquejats

Encara li va faltar una mica de pujada perquè li resultés més senzilla la victòria perquè, davant seu, tres ciclistes de qualitat, bons escaladors, resistien: Sepp Kuss, un guanyador de la Vuelta; Richard Carapaz, un campió olímpic i vencedor del Giro, i Lenny Martínez, un correctíssim corredor francès amb arrels espanyoles. Els va atrapar a la zona més fàcil de l’Alpe d’Huez, on se suavitzava l’ascens i on era més fàcil anar a roda. Però no van poder amb l’eslovè... Tic-tac, tic-tac, que ve Pogacar.

Kuss s’havia quedat enrere, però Martínez, que després es va enganxar a Pogacar com una paparra, i Carapaz, cansat de tant atacar els rivals de fuga, van mirar enrere i el van veure. No era mort, no havia emmalaltit com els companys d’equip. No se n’havia anat de festa, a celebrar abans de temps una victòria encarrilada des que va guanyar l’etapa del Tourmalet al sisè dia. Anava contra ells. Ja era a la zona de tanques, protegit de la fúria humana. Ho va provar primer a 1.500 metres de la meta. Van aguantar. No podia ser. Tic-tac, tic-tac, a 800 metres els va deixar clavats. Adeu-siau i passi-ho bé, a ballar una rumba al cim, a aixecar els braços i a celebrar la cinquena victòria en aquest Tour i la 26a en el seu historial particular a la Grande Boucle.

Evenepoel també va atacar

"No era un secret per a ningú que el meu objectiu era guanyar aquí". Ho va celebrar abraçant-se al seu delfí mexicà, Isaac del Toro, que segueix tercer de la general, més fort que abans d’escalar a l’Alpe d’Huez, que va distanciar Paul Seixas en la lluita pel podi i molt més, per desgràcia de Juan Ayuso, que es va enfonsar pujant. També va atacar Remco Evenepoel, que es va reforçar a la segona plaça, però tots van quedar enfosquits pel tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, que ve Pogacar.

Va ser com un huracà, una gesta per recordar, una bèstia humana ascendint en bici per polvoritzar el rècord de Pantani, el Pirata, en l’últim Tour victoriós de Miguel Induráin. Va escalar llavors l’Alpe d’Huez en 36.50 minuts. Pogacar el va esbocinar per pujar 1.24 minuts més de pressa que el prestigiós corredor italià. Li van preguntar si avui tornaria a fer el mateix, quan el Tour torni a l’Alpe d’Huez, però pel vessant de la Sarenne, molt més dur. Abans, la Croix de Fer i el Galibier, el dia gran en què l’organització volia que se sentenciés un Tour que brilla al so de Pogacar. Va contestar que el que li agradaria era agafar el tren i anar-se’n a París, però que, abans de pensar a tornar a guanyar, havia de protegir Del Toro, en la seva lluita pel podi.

Va guanyar somrient, passant-s’ho bé, com està fent durant tot el Tour. I si va estar preocupat per la malaltia que va noquejar els seus companys de la UAE, que no el va afectar –cansament generalitzat va ser el diagnòstic oficial ofert a la sortida de Gap– ho va dissimular perquè tothom gaudís veient la remuntada del líder del Tour a l’Alpe d’Huez al crit de tic-tac, tic-tac, que ve Pogacar.

Classificacions

19a etapa

1. Tadej Pogacar (Esl/UAE).3.17.57 h

2. L. Martínez (Fra/Bah)..............a 6 s

3. R. Carapaz (Equ/EF................ a 9 s

4. S. Kuss (EUA/Vis).............a 1.14 min

5. T. Johannessen (Nor/Uno) a 2.07min

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE)....67.53.00 h

2. R. Evenepoel (Bèl/RB)....a 7.11 min

3. I. del Toro (Mèx/UAE)...a 9.42 min

4. P. Seixas (Fra/Dec).....a 10.06 min

5. L. Martínez (Fra/Bah)..a 13.00 min