Raúl Maqueda: «Tenir jugadores que sentin el GEiEG com casa seva és un valor afegit»

El GEiEG ha estat sempre un club de gent de la casa. Aquest estiu, al Lluís Bachs, les dues cares d'aquesta realitat s'han trobat cara a cara. L'equip va ser segon i va ser a 80 minuts de ser equip de Lliga Femenina Challenge. No es va aconseguir, però la temporada passarà al calaix dels records inesborrables. Poc després, però, les baixes de jugadores que han estat emblema dins el creixement del club, han despertat un clima de canvi. Entre tot això, Raúl Maqueda decideix agafar les regnes de l'equip. Sense temor als canvis i assumint la responsabilitat d'un projecte que, no s'haurà de reconstruir de nou, però sí que haurà d'erigir nous pilars.

Fa quinze anys que forma part del GEiEG, quin record té dels primers anys al club?

Vaig començar entrenant el Copa Catalunya amb en Fran León. Després hi va haver una etapa amb en en Jordi Sargatal. Hi havia jugadores com la Txell Sargatal o l’Elena Quintana, que eren molt bones en aquella època, quan el Copa Catalunya tenia un nivell altíssim. El tercer any va arribar la Vane, que venia com una interior molt forta, amb molt de caràcter. Al principi estava darrere de la Txell, però amb el temps va créixer com a jugadora i com a líder. Ara ella marxa, i l’espai que deixa l’hauran d’agafar altres jugadores.

Després de tants anys al club, què significa ser ara l’entrenador del primer equip?

Sincerament, si et dic la veritat, tampoc m’ho he plantejat mai. M’han anat proposant coses i gairebé sempre he dit que sí: equips de base, tecnificacions, preferents, preminis, ajudant, coordinació... Estic orgullós i molt content que hagin comptat amb mi i que les coses hagin anat prou bé perquè m’hagin vist preparat per assumir aquesta responsabilitat. Al final, també és una qüestió orgànica. Tothom es va retirant, sempre n’hi ha que venim al darrere, i darrere meu també vindrà una altra persona.

Té molt bagatge i arriba amb la motxilla plena. Li fa estar més tranquil davant aquest repte?

Tranquil no estàs mai, perquè sempre et venen dubtes. Però sí que és cert que hi ha una part molt important de gestió de persones. Al final tots som diferents i cadascú funciona d’una manera. Uns acceptaran més les coses, altres menys, i t’hi has d’adaptar. Crec que aquests últims anys he après molt a gestionar persones i també a gestionar-me jo davant la competició i davant les dificultats.

Li fa la sensació que assumeix el càrrec en un moment especialment important per al club?

Sí, perquè és un canvi de cicle. Hi ha jugadores que entren i jugadores que surten. Ningú és imprescindible i res és etern. Quan jo vaig arribar al club, la Janina ja hi era. També la Bagueria. Eren jugadores amb molt recorregut, amb molta ascendència dins del vestidor i també a la pista. Gestionar que ara no hi siguin és un repte. Pot semblar que l’equip queda orfe de lideratge, però l’espai que deixen segurament l’agafaran altres jugadores. L’Helena, la Morente... Ara els tocarà assumir més responsabilitats. Evidentment, no tothom té el caràcter de la Vane, però també és una cosa que s’aprèn amb el temps.

L’any passat l’equip va guanyar molts partits. És important que el vestidor entengui que ara el context és diferent?

Sí. Si mires les tres temporades anteriors, l’equip havia acabat cinquè, sisè o novè. Sempre estava en aquella zona mitjana de la classificació. Aquest creixement ha estat molt orgànic. Les jugadores han anat madurant com a jugadores i com a persones, i el fet que algunes anunciessin la retirada també va donar una marxa més a l’equip durant la segona volta. Però comparar aquesta temporada amb l’anterior és una mica absurd. Les condicions són diferents, la competició és diferent i el grup també és diferent.

Com li agradaria que jugués aquest GEiEG? Quin serà el segell de Raúl Maqueda?

És una pregunta difícil. Al final cadascú té la seva manera de fer, d’entrenar i la seva metodologia. Per mi és important que tot tingui un sentit. No és fer una cosa un dia i una altra completament diferent l’endemà. La meva manera de ser és molt activa i les jugadores ja ho saben. Són joves, tenen energia i crec que això ho hem d’aprofitar. També és una qüestió de cultura de club. Aquí continuarem treballant molt el ritme, els espais i els conceptes de joc, però sense perdre aquesta identitat que el club ja té molt integrada.

La plantilla manté una base important malgrat els canvis. Què espera de les jugadores que continuen?

L’Alba (Coma) continua. La Morente (Clàudia) continua. La Mar Carbó continua. La Júlia (Fernánedz) també, i crec que ha de ser una de les líders de l’equip. És una jugadora molt treballadora i ajuda molt les companyes. Crec que serà una peça que donarà molta cohesió al grup.

Però l’aposta per la base continua sent un dels trets diferencials del GEiEG.

Sí. L’Helena ha estat tota la vida al GEiEG. La Rut i la Clàudia ara són al primer equip, però fa dos anys ja les volia portar quan encara eren júniors. Aquell any hi va haver la separació entre el GEiEG i l’Uni i finalment no va poder ser. També torna la Berta Pagès. A ella la vaig entrenar quan era premini. Ara és jugadora sènior. La Mireia Ribas també torna i la vaig entrenar quan era mini. Al final també volem que hi hagi gent de casa. Que sentin el GEiEG com casa seva és un valor afegit.

També hi haurà alguns canvis al cos tècnic.

Sí! L’Albert Jou seguirà amb noaltres, però s’incorporarà en Salvi Bofill. Ens ha de donar un cop de mà amb l’estadística avançada.

Aquest any hi haurà set equips catalans al grup. És una bona notícia?

Sí. A nivell de desplaçaments és molt positiu. Molts partits seran dissabte a la tarda o diumenge al matí, això facilita molt les coses tant esportivament com econòmicament. Ara bé, també fa pujar molt el nivell de la competició. Viatjarem menys, però competirem molt més.

Quin ha de ser, doncs, l’objectiu real del GEiEG?

Més que pensar a pujar, el primer és mantenir-nos. La història diu que els projectes que creixen massa ràpid també poden caure molt ràpid. La consistència ha de ser la prioritat.

Quin missatge vol transmetre al vestidor en aquest primer any?

Que hem d’anar pas a pas. Som un equip nou, amb moltes jugadores que han d’assumir nous rols. Si fem bé les coses, la competició ja ens dirà fins on podem arribar.

Subscriu-te per seguir llegint