El llegat del Tour convertirà BCN en la gran ciutat de la bicicleta

Quan aquest diumenge Tadej Pogacar pugi a dalt de tot del podi de París, als tan famosos i ciclistes Camps Elisis, ho farà en presència de Jaume Collboni. L’alcalde de Barcelona entregarà al seu homòleg d’Edimburg, Robert Aldridge, el trofeu com a ciutat organitzadora del Grand Départ del 2027 amb l’alegria escocesa de rebre el Tour d’aquí a un any, però també amb la responsabilitat d’igualar l’èxit que va suposar l’estrena de la ronda francesa 2026 a la capital catalana.

El Tour s’acaba, amb els seus pendents, els èxits d’uns quants i la insatisfacció dels que no han aconseguit els objectius que s’havien plantejat. Però Barcelona sí que espera aconseguir els objectius amb el llegat de la Grande Boucle i no només a la ciutat organitzadora del Grand Départ, sinó a tot Catalunya, on més d’un milió de persones van sortir als carrers, pobles i carreteres per veure en directe el pas dels ciclistes i, prèviament, la famosa caravana publicitària, que va deixar més de dos milions de regals als aficionats que van voler viure en directe totes les emocions de la prova.

Barcelona espera superar les xifres que van aconseguir Bilbao i la resta del País Basc a l’acollir la sortida del Tour el 2023. L’estudi posterior realitzat per les autoritats basques va xifrar en 103 milions d’euros el retorn que es va generar per a l’economia basca.

L’estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona estarà a punt d’aquí a uns mesos, però l’optimisme regna entre els organitzadors. A Euskadi fa tres anys es va obtenir una ràtio de retorn de 8 euros a l’economia basca per cada un que es va invertir.

Vehicle de mobilitat

El llegat del Tour a Barcelona es contempla en tres aspectes. El primer, l’impuls de la bicicleta com a vehicle de mobilitat, no només millorant els carrils bici existents, sinó amb programes d’aprenentatge i tecnificació sobre l’ús de la bicicleta que es realitzaran en diversos parcs de la ciutat, dirigit sobretot als nens. Així es busca que els infants es conscienciïn de la importància d’utilitzar aquest vehicle en l’ús urbà, com es fa en altres ciutats europees, com Amsterdam i Copenhaguen.

El segon punt contempla la inversió d’un milió d’euros, que s’executarà en la pròxima legislatura (les eleccions municipals se celebraran el maig del 2027), en la millora i rehabilitació del velòdrom d’Horta per cobrir-lo de forma parcial o total. L’estudi arquitectònic està pendent d’aprovació definitiva.

Grans esdeveniments

La intenció és que el velòdrom es pugui utilitzar també en la tecnificació ciclista i per acollir en un futur grans esdeveniments internacionals de ciclisme en pista dins del programa de la ciutat dirigit a mantenir Barcelona com a centre mundial en l’organització de grans cites esportives.

En aquest aspecte destaca la col·laboració entre el municipi i el Futbol Club Barcelona per acollir la final de la Champions masculina del 2029, la candidatura perquè el Camp Nou sigui la seu de la final del Mundial del 2030 i de la Champions femenina el 2031.

Pavimentació més ràpida

"El pas del Tour també ha servit per accelerar la pavimentació de diversos carrers de la ciutat, un projecte que hauria trigat més a complir-se,però el Grand Départ va permetre fer-ho en un temps rècord", afirma David Escudé, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, màxim responsable de la sortida de la ronda francesa i que aquest diumenge de coronació de l’eslovè Tadej Pogacar acompanya l’alcalde Collboni en la visita a París, al costat del conseller d’Esports, Berni Álvarez, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell.

El trànsit de la carrera per Girona es contempla en el llegat de convertir les comarques del Ripollès i la Cerdanya com a rumb turístic. El Tour va unificar esforços entre totes les forces polítiques catalanes, al marge de diferències ideològiques.

"La tercera etapa va ser un èxit de llançament internacional del nostre territori i va servir per projectar aquestes dues comarques com a destinació del cicloturisme de qualitat en un futur", argumenta Jordi Masquef, alcalde Figueres i màxim responsable d’esports de la Diputació de Girona.

"El Tour ha de ser el focus perquè una ciutat com Molins de Rei, per on va passar la prova, es reforci en l’ús de la bicicleta i en la implantació de carrils bici. I el mateix passarà en totes les altres localitats que van viure la carrera. Ens ajudarà a tots a fer ciutats molt més sostenibles a Catalunya", defensa Xavi Paz, alcalde de la localitat del Baix Llobregat.

Impuls a la base

A la sortida de Tarragona, segona etapa del Tour, van assistir al voltant de 80.000 persones. "Va posar a prova l’esforç dels voluntaris en una Grande Boucle que deixarà un retorn econòmic d’un milió d’euros", comenta l’exciclista professional tarragoní Miquel Àngel Iglesias.

"El Grand Départ ens servirà als clubs ciclistes de Barcelona per fomentar amb molt més arrelament a partir d’ara el ciclisme base entre els més joves de la ciutat", certifica Andrés Tigero, president de l’Esport Ciclista Sant Andreu, club que va desfilar, com la resta dels de la capital catalana, entre els corredors participants en la presentació de la carrera, davant la Sagrada Família l’1 de juliol, data que quedarà sempre en la memòria dels amants d’aquest esport a Barcelona. Les multituds van avalar la iniciativa.