El llegat del Tour convertirà Barcelona en la gran ciutat de la bicicleta

Quan aquest diumenge Tadej Pogacar pugi a dalt de tot del podi de París, als famosos i ciclistes Camps Elisis, ho farà en presència de Jaume Collboni. L’alcalde de Barcelona entregarà al seu homònim d’Edimburg, Robert Aldridge, el trofeu com a ciutat organitzadora del Grand Départ del 2027 amb l’alegria escocesa de rebre el Tour d’aquí a un any, però amb la responsabilitat d’igualar l’èxit que va suposar l’estrena de la ronda francesa 2026 a la capital catalana.

El Tour s’acaba, amb les seves costes, els èxits d’uns quants i la insatisfacció dels que no han aconseguit els objectius plantejats. Una cosa que sí que espera aconseguir Barcelona amb el llegat de la Grande Boucle no només a la ciutat organitzadora del Grand Départ, sinó a tot Catalunya, on un milió llarg de persones es va llançar a carrers, pobles i carreteres per veure en directe el pas dels ciclistes i prèviament de la famosa caravana publicitària que va deixar més de dos milions de regals als aficionats que van voler viure en directe totes les emocions de la prova.

L’exemple de Bilbao

Barcelona espera superar les xifres que van aconseguir Bilbao i la resta del País Basc a l’acollir la sortida del Tour el 2023. L’estudi posterior fet per les autoritats basques va xifrar en 103 milions d’euros el retorn que es va generar per a l’economia basca. L’estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona estarà a punt d’aquí a uns mesos, però l’optimisme reina entre els organitzadors. A Euskadi fa tres anys es va obtenir una ràtio de retorn de 8 euros a l’economia basca per cada un que es va invertir.

El llegat del Tour a Barcelona s’observa en tres aspectes. El primer, l’impuls de la bicicleta com a vehicle de mobilitat, no només millorant els carrils bici existents, sinó amb programes d’aprenentatge i tecnificació sobre l’ús de la bicicleta que es faran en diversos parcs de la ciutat, dirigit sobretot als nens. Es busca d’aquesta manera que els menors es conscienciïn de la importància d’utilitzar aquest vehicle en l’ús urbà tal com es fa en altres ciutats europees com Amsterdam i Copenhaguen.

El velòdrom

El segon punt preveu la inversió d’un milió d’euros, que s’executarà en la pròxima legislatura (les eleccions municipals se celebraran el maig del 2027), en la millora i rehabilitació del Velòdrom d’Horta per cobrir-lo de manera parcial o total. L’estudi arquitectònic està pendent de l’aprovació definitiva. La intenció és que el velòdrom es pugui utilitzar també en la tecnificació ciclista i per acollir en un futur grans esdeveniments internacionals de ciclisme en pista en el programa de la ciutat dirigit a mantenir Barcelona com a centre mundial en l’organització de grans cites esportives.

En aquest aspecte destaca la col·laboració entre el municipi i el Futbol Club Barcelona per acollir la final de la Champions masculina del 2029, la candidatura perquè el Camp Nou sigui la seu de la final del Mundial del 2030 i perquè el mateix recinte celebri la de la Champions femenina el 2031.

«El pas del Tour també va servir per accelerar la pavimentació de diversos carrers de la ciutat, un projecte que s’hauria dut a terme de manera més lenta i que el Grand Départ va permetre fer en un temps rècord», afirma David Escudé, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, màxim responsable de la sortida de la ronda francesa i que aquest diumenge acompanya l’alcalde Collboni en la visita a París, junt amb el conseller d’Esports, Berni Álvarez; l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell.

El Ripollès i la Cerdanya, destinacions cicloturistes

El trànsit de la carrera per Girona es preveu en el llegat de convertir les comarques del Ripollès i la Cerdanya com a rumb turístic. El Tour va unificar esforços entre totes les forces polítiques catalanes, al marge de diferències ideològiques. «La tercera etapa va ser un èxit de llançament internacional del nostre territori i va servir per projectar aquestes dues comarques com a destinació del cicloturisme de qualitat en un futur», argumenta Jordi Masquef, alcalde de Figueres i màxim responsable d’Esports de la Diputació de Girona.

«El Tour ha de ser el focus perquè una ciutat com Molins de Rei, per on va passar la prova, es reforci en l’ús i el respecte de la bicicleta i en la mobilitat sostenible», defensa Xavi Paz, alcalde de la localitat del Baix Llobregat.

Els clubs barcelonins

A la sortida de Tarragona, segona etapa del Tour, hi van assistir al voltant de 80.000 persones. «Va posar a prova l’esforç dels voluntaris en una Grande Boucle que deixarà un retorn econòmic d’un milió d’euros», comenta l’exciclista professional tarragoní Miquel Àngel Iglesias.

«El Grand Départ ens servirà als clubs ciclistes de Barcelona per fomentar amb molt més arrelament a partir d’ara el ciclisme base entre els més joves de la ciutat», certifica Andrés Tigero, president de l’Esport Ciclista Sant Andreu, club que va desfilar com la resta dels de la capital catalana entre els corredors participants en la presentació de la cursa que va tenir lloc davant la Sagrada Família l’1 de juliol, una data que quedarà sempre en la memòria dels amants d’aquest esport a Barcelona.