Un Pogacar humà engrandeix la seva llegenda en el Tour

El Tour va descobrir el segon dia per Alpe d’Huez al jersei groc més humà de la història. Tadej Pogacar, que avui aconseguirà una cinquena victòria a la Grande Boucle, es va sacrificar com a gregari del seu company Isaac del Toro perquè pogués conservar la tercera plaça del podi i el jersei blanc com a millor jove en l’etapa més gran de Richie Carapaz.

Va arribar l’última etapa alpina amb sensació de ressaca perquè era impossible superar la gesta de divendres. Pogacar ja havia demostrat que era el més gran, el que es menjava el Tour, el que el deixava més sentenciat del que ja estava, pràcticament des del Tourmalet tret d’accident tràgic, com li va passar a Jonas Vingegaard. I el jersei groc ho sabia, ja havia avisat. ¿Què guanyava amb exhibir-se de nou? Res, absolutament res. En canvi, va realitzar un gest de fair-play cap a un gregari, una cosa que mai van fer Jacques Anquetil, Eddy Merckx o Bernard Hinault. Ni tan sols Miguel Induráin, el més humà, fins ara, dels pentacampions del Tour, el que més etapes va regalar als rivals i el que sempre renunciava al tros petit del pastís per menjar-se sencer i per a ell solet el pastís de crema a París.

Mentre Carapaz es jugava la victòria amb Sepp Kuss en una escapada de la qual va acabar despenjant-se un valent i impulsiu Juan Ayuso, Pogacar es va posar a marcar el ritme a Del Toro a les rampes del Galibier, quan encara faltaven 60 quilòmetres per a l’arribada. Ho va fer sense donar en cap moment la sensació de flaquejar i fins i tot es va permetre desentendre’s de Remco Evenepoel, a qui no li va quedar altra cosa que un gest de ràbia al creuar la meta després de no haver pogut atrapar Carapaz. Hauria fet més bé d’atacar abans, en comptes de lamentar-se. Avui pujarà al segon lloc del podi.

Alpe d’Huez es va presentar sense els estralls de l’alcohol i sense aficionats beguts. S’hauria de plantejar en un futur restringir el nombre d’espectadors al cim alpí més famós, que té un públic diferent del de la resta d’etapes del Tour. I va pujar per La Sarenne, sense espectadors a la part final de l’ascens per protegir l’espai natural d’una França que combat els seus incendis.

Carapaz va assegurar la classificació de la muntanya i es va centrar a guanyar l’etapa. Pogacar, per la seva banda, es va desentendre dels escapats i només es va preocupar de Del Toro, preguntant-li contínuament si podia seguir el ritme. Fins i tot va retreure als Decathlon que tiressin del grup: ja havia detectat que Paul Seixas, la gran esperança del ciclisme francès, no tenia el dia. El jove francès va acabar cedint 2.55 minuts i va dir adeu al podi.

Per la Sarenne va atacar Sepp Kuss, que gairebé s’estimba en la seva segona caiguda, coronat l’heliport i camí de la ruta habitual a Alpe d’Huez, reduïda a 3,5 quilòmetres. Va tenir molta sort el guanyador de la Vuelta 2023. Va ser un encert que l’organització col·loqués les proteccions habituals que salven caigudes greus d’esquiadors a les estacions hivernals.

Al servei de Del Toro

Pogacar no perdia de vista Del Toro. Quan el mexicà es despenjava, afluixava. El mirava. Li parlava per l’orellera. L’animava. A Del Toro ja li pesaven fins i tot les ulleres: se les va enfilar damunt del casc i va afrontar els últims revolts cap a l’Alpe d’Huez. Al davant, Carapaz celebrava una victòria esplèndida; Evenepoel, frustrat, descarregava la ràbia, i Kuss arribava tercer, encara trasbalsat per l’ensurt d’haver salvat una caiguda al buit. Aquí, a Alpe d’Huez, a la mateixa meta on Pogacar havia mostrat el seu esperit ciclista sobrenatural, es va abraçar a Del Toro i van creuar la línia de meta tal com ho havien fet Greg Lemond i Hinault fa 40 anys. Van fer amb el dit el símbol de les banyes d’un toro, el sobrenom del mexicà i van tornar a abraçar-se tot just acabar l’etapa.

Avui es tornarà a escoltar l’himne d’Eslovènia als Camps Elisis, en una etapa que s’ha hagut de retallar a 89 quilòmetres i s’haurà de córrer exclusivament a París, perquè l’incendi pròxim a Bordeus ha deixat la capital francesa pràcticament sense gendarmes. Es mantenen els tres ascensos a Montmartre i amb això tota la gràcia i espectacularitat en el comiat del Tour 2026.

Classificacions

Vintena etapa

1. R. Carapaz (Equ/EF) 4.59.39 h

2. R. Evenepoel (Bel/RB) a 26’’

3. S. Kuss (EUA/Vis) a 31’’

4. T. Pogacar (Esl/UAE) a 1’ 05’’

5. I. Del Toro (Mex/UAE) a 1’ 05’’

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE) 72.53.44 h

2. R. Evenepoel (Bel/RB) a 6’ 26’’

3. I. Del Toro (Mex/UAE) a 9’ 42’’

4. P. Seixas (FRA/Dec) a 11’ 56’’

5. L. Martínez (Fra/Bah) a 13’ 02’’