Molta voluntat, poc encert i cap botí

El Tour 2026 passarà a la història per la fantàstica actuació de Tadej Pogacar, per la tenacitat de Remco Evenepoel, per la resistència dels joves valors Isaac del Toro i Paul Seixas, per les desgràcies de Jonas Vingegaard i Florian Lipowitz (segon i tercer fa un any), per la combativitat de Richard Carapaz, pel coratge de Mads Pedersen, pels esprints de Tim Merlier, però, una vegada més, no anotarà res excel·lent en l’actuació del ciclisme espanyol.

Juan Ayuso va ser el millor, el que més es va lluir, el que va vestir el jersei blanc com a millor jove, el que als 23 anys creix, tot i que de manera més lenta a com ho fan Del Toro o Seixas, el que aquest diumenge guanyarà amb el Lidl-Trek la classificació per equips –únic espanyol que pujarà al podi dels Camps Elisis– i el que va respirar en moltes fases del Tour el mateix aire que Pogacar i altres favorits.

No obstant, se li va fer eterna l’última setmana de competició, va fallar en l’aperitiu alpí del Plateau de Solaison i va estar lluny del seu nivell en l’única contrarellotge individual de la carrera. Se’n va anar avall en la primera etapa d’Alpe d’Huez i es va animar en el comiat alpí. Ell va ser el que va provocar l’escapada decisiva de la penúltima etapa. Va posar tenacitat al Galibier, on es va resistir a perdre la roda de Carapaz i Sepp Kuss, però a La Sarenne no va poder més. Al final, va ser setè de la general, tot i que superat pel seu company danès Mattias Skjelmose –serà el líder del seu equip a la Vuelta–, que havia de ser el seu ajudant a la muntanya.

Fosos a París

El Movistar li va posar molta voluntat amb escapades, amb Raúl García Pierna i Pablo Castrillo, tot i que amb la desgràcia que aquest any les fugues han resultat caríssimes per la participació de grans figures com Carapaz, Mathieu van der Poel, Pedersen o Jasper Philipsen, que han posat impossible la lluita dels corredors del conjunt de Telefónica per apuntar-se el triomf d’etapa que no aconsegueixen des del 2019. Cap victòria en aquesta dècada, tot i que van tenir la desgràcia de perdre el seu líder belga Cian Uijtdebroeks per malaltia mentre que Iván Romeo, la seva millor alternativa en la lluita per etapes, tampoc va poder acudir al Tour. Tots dos seran a la Vuelta al costat de l’absent Enric Mas.

El Caja Rural va pagar cara la inexperiència de ser debutants en el Tour. Va iniciar el trajecte des de Barcelona colant-se en les primeres escapades, però en l’última entrega de la carrera el Tour se’ls va fer etern, sense opcions de participar en les fugues i arribant a París amb la sensació d’estar fosos.

Si es busca a la taula del Tour al segon espanyol més ben classificat apareix Carlos Verona, al lloc 23, tot i que amb el sacrifici de treballar per al seu company Ayuso al Lidl-Trek. No van córrer ni Carlos Rodríguez, ni Pello Bilbao (amb un virus previ), ni Mikel Landa (al no estar recuperat de la caiguda que va patir a la Itzulia) que han sigut els últims espanyols al top ten del Tour. Tots seran presents a partir del 22 d’agost a la Vuelta.

Si bé és cert que, pràcticament, cap ciclista a partir de la posició 14 ha lluitat per un lloc d’honor en el Tour i han intentat fins i tot perdre temps per tenir llibertat en les fugues o han treballat per als seus líders. A l’UAE tampoc va poder estar un dels ciclistes espanyols més destacats. El català Marc Soler va caure en el Giro i no serà tampoc a la Vuelta.