Ebrima Tunkara, la perla que despunta

El novembre del 2017, a Albert Puig Alcaide, llavors entrenador als prebenjamins del Barça, el van avisar que hi havia un nen a qui valia la pena fer un cop d’ull, així que va anar a veure un Cerdanyola de Mataró-Vilassar de Mar de jugadors de 7 i 8 anys. Tenia apuntat el nom d’Unai Jiménez, però va acabar enamorat d’un altre noi, un gambià del 2010 anomenat Ebrima Tunkara.

Així rememora a EL PERIÓDICO el que va passar aquell matí. "A aquestes edats es juguen partits de quatre quarts de 10 minuts i aquell dia va debutar l’Ebrima per al Cerdanyola perquè just acabava d’obtenir la fitxa federativa. Una casualitat. De seguida em va impressionar. I vaig fer una cosa inusual: a l’acabar el primer quart ja vaig trucar a Marc Serra, coordinador de Futbol-7 del Barça. Li vaig parlar d’un nen que trencava tots els esquemes".

Puig Alcaide va parlar amb els responsables del Cerdanyola, que li van explicar per sobre la història del nen. Feia només uns mesos que era a Espanya, amb prou feines parlava castellà i encara s’estava adaptant. El seu pare, l’Abdul, va aconseguir ajuntar la família després de 10 anys a Catalunya, al barri de Mataró pròxim a Rocafonda.

Puig va fixar una data per passar una prova a Barcelona en què no va brillar. Va continuar al Cerdanyola la resta de la temporada, tot i que entrenava els dimarts a la Ciutat Esportiva. A partir del curs següent ja va formar part de l’entitat blaugrana, per la qual ha passat per totes les categories durant sis anys, del prebenjamí al filial.

Ara entrena amb el primer equip de Hansi Flick a Anglaterra. Del grup de nois del planter que han viatjat a l’estada és, a 16 anys, el més jove. El consideren el projecte més captivador que puja de la Masia, un futbolista d’esquerra exquisida i físic privilegiat, de joc explosiu i arrencada potent. Combina la posició d’interior amb la d’extrem. "Del seu perfil no n’abunden. Té arribada i té gol", analitza Albert Puig.

Mala prova

Mirant enrere, Puig no ha oblidat el dia que Ebrima va fer la primera prova. No va anar gens bé. Feia un fred que no hi estava acostumat i va jugar com paralitzat. Jordi Roura i Aureli Altamira, directors llavors del futbol formatiu blaugrana, es van mostrar escèptics. "‘¿Vols dir que val?’, em van dir. I era normal, ¿eh? Jo l’havia vist córrer tot el camp i marcar gols de tots els colors. Però aquell dia...", rememora el tècnic.

"Aquestes coses passen. Hem vist de tot. De vegades venen nerviosos o volen fer més coses que no poden. Però confiem en el seu criteri. L’havia vist jugar moltes vegades més que no pas nosaltres", apunta Roura. Un altre vistaire del Barça que va veure Tunkara va ser Isidre Gil. El seu informe també va resultar positiu. De manera que el van fitxar.

Com en el cas de Lamine Yamal, va ingressar aviat a la residència de la Masia. Puig el va tenir dos anys a les seves ordres, al prebenjamí la campanya 2018-19 i quan va saltar al futbol 11, la 2021-22. "Era un noi senzill i molt bondadós. Tenia molt present el seu país. Hi va haver un episodi significatiu: a Palma, en lloc de la típica xerrada abans d’un torneig, vam propiciar que els seus companys li demanessin coses de com era la seva vida abans de venir a Catalunya. Els va explicar que jugava descalç als carrers i amb dos pals com porteries, la dificultat de trobar aigua potable o lavabos, o com caminava fins a l’escola".

Com Lamine, ha anat devorant etapes, jugant en categories per sobre de la seva edat. Però no és Lamine, és clar, tot i que la temptació de comparar-los és gran, començant pels orígens africans, seguint pel veïnat de Mataró i acabant per la precocitat. Lamine és un cas únic, que va debutar amb Xavi a 15 anys. "No comencem amb allò del nou Lamine. Cal deixar-lo tranquil. No el podem comparar amb ningú. Són diferents. Encara és una mica irregular, però té moltíssimes condicions. A veure com evoluciona, però té molt de potencial", reflexiona Roura.

Ha sigut internacional de manera consistent. En l’últim Europeu sub-17 va ser elegit millor jugador. Al gener va firmar el primer contracte professional, guiat pel superagent Pini Zahavi. I ara entrena amb el primer equip.

A les fotos de les revisions mèdiques del primer equip va impactar la musculatura del tors, de l’estil Adama Traoré. "La genètica l’ajuda. El descobreixes quan veus el seu pare, que sembla un jugador de l’NBA", diu Puig.

En el primer amistós a porta tancada d’aquest estiu, davant l’Europa, va marcar el tercer dels quatre gols del Barça. Falta veure si Flick s’enamora d’ell com al seu dia els tècnics del futbol base. Si debuta, seria el primer jugador de Gàmbia de la història blaugrana.

Per cert, Unai Jiménez ara és als equips inferiors del Girona, on el director esportiu del planter és precisament Albert Puig.

Subscriu-te per seguir llegint