Un Camp Nou de 2.000 milions

Quan es va anunciar l’elecció de Limak es va argumentar que la constructora turca oferia el projecte més econòmic i més ràpid en execució de totes les contendents a remodelar l’Spotify Camp Nou. No està sent possible ni una cosa ni l’altra. Els imponderables han anat apareixent en una reforma monumental, la més gran que ha conegut aquesta ciutat en molts anys. I la factura va pujant.

En la junta directiva celebrada ahir a les oficines del FC Barcelona es va estudiar una data per citar els socis compromissaris en una assemblea en la qual es demanarà augmentar el sostre de despesa per completar l’Estadi. Els 1.450 milions d’euros aprovats al seu dia no són suficients. Segons les últimes estimacions, fan falta uns 500 milions més aproximadament. El compte total ja gairebé arriba, doncs, als 2.000 milions.

Els membres de la junta, presidida ahir per Rafa Yuste, van escoltar i van acceptar la necessitat d’incrementar el finançament. No hi era Joan Laporta, a casa recuperant-se de l’arrítmia. Fa mesos que es va veure que els diners pressupostats s’estaven acabant i la feina pendent és encara substancial fins a acabar les obres.

Molt per fer

El sobrecost ha de ser aprovat pels socis compromissaris i és el que es farà. S’ha d’importar més material, s’han de pagar més torns de nous treballadors i d’operaris, i encara falta completar la tercera graderia del camp, col·locar-hi la coberta i comprar i instal·lar-hi els voluminosos videomarcadors. Entre moltes altres coses.

Inicialment s’esperava que a la junta directiva se li plantegés un augment d’entre 300 i 400 milions als 1.450 sol·licitats als inversors de Goldman Sachs. En seran més, uns 500, tot i que la xifra concreta no està tancada. Els socis compromissaris la coneixeran i votaran en una assemblea que en principi fusionarà l’ordinària i l’extraordinària. En la primera se sol aprovar el tancament de l’exercici anterior i el nou pressupost. En la segona es requereixen majories per aprovar assumptes de pes, com serà l’endeutament superior per l’Espai Barça.

El club desitja fixar aquesta doble assemblea en un dia de partit al setembre, segons el comunicat oficial, però això no serà possible perquè el Barça no juga a casa el cap de setmana. El més pròxim al calendari és el 10 d’octubre, dia que l’equip de Hansi Flick s’enfrontarà al Getafe. Serà en un Camp Nou amb 62.000 espectadors, tal com es va dir a l’acabar la campanya passada. I així seguirà durant diversos mesos, ja que la voluntat d’obrir parcialment la tercera graderia a l’octubre s’ha esfumat.

Els responsables de l’Espai Barça estan pendents dels tràmits municipals, les inspeccions i tota la burocràcia habitual per marcar les fases d’obertura. La idea primigènia era obrir la graderia més alta en tres fases, començant pel lateral i parcialment un dels dos gols. Però al club ja donen per fet que com a molt aviat no es produiran novetats fins a finals d’any. El més realista és pensar que caldrà anar ja al 2027.

Aquest retard impactarà en les previsions d’ingressos procedents del Camp Nou la temporada vinent i en el pressupost que s’haurà de presentar davant els socis compromissaris.

Els socis que acudeixin a l’Estadi al Gamper, el 19 d’agost, primer partit a casa del nou curs, notaran un avenç important a les obres. Sobretot, on es noten els canvis és en zones que no es veuen. S’han fet una infinitat d’intervencions per eliminar elements provisionals a la primera i la segona graderia.

En espais interiors s’han produït també canvis profunds. La llotja ha experimentat una transformació. El mateix passa al vestuari del primer equip. I a la zona de premsa. I a la mateixa tercera graderia s’ha fet un bon avançament. Toca ara la intervenció dels tècnics municipals i el seu vistiplau, com en la lenta reobertura de finals del 2025.

Exili a Montjuïc

Es manté el pla d’omplir l’estadi amb 105.000 espectadors abans que acabi la nova temporada. A partir de llavors, a l’estiu, començarà a instal·lar-s’hi la famosa coberta. Això obligarà el Barça a tornar a Montjuïc. Al club assumeixen que es necessitarà mig any. Per tant, l’exili s’allargarà possiblement fins al novembre o desembre del 2027. Però els terminis a les obres, com els rècords, hi són per trencar-se.

La reforma del Camp Nou va començar pressuposant-se en 600 milions el 2016, amb Josep Maria Bartomeu en la presidència. Llavors ja hi va haver veus internes que van adduir que serien insuficients. Va passar a 815 abans de la covid. Amb Laporta, amb un context internacional i financer diferent, es va saltar als 1.450. I ara es freguen els 2.000 milions.

Subscriu-te per seguir llegint