El pla d’Infantino de privatitzar el Mundial posa en peu de guerra el món del futbol

El pla de Gianni Infantino de crear una empresa que es quedi amb els drets del Mundial i vendre una part de les accions a inversors seleccionats pel germà del gendre de Donald Trump està generant un tremend enrenou en el món del futbol. Les contundents i ràpides reaccions de federacions, organismes internacionals i fins i tot de polítics que es van posar les mans al cap van provocar que la FIFA detallés una proposta que ha topat amb una enorme hostilitat.

La FIFA va publicar un comunicat en el qual va detallar quin és el pla que estudia defensar davant els seus membres i que ha qualificat com una de les reformes econòmiques més ambicioses de la seva història. L’organisme presidit per Infantino pretén elevar el finançament destinat al desenvolupament del futbol mundial fins a superar els 10.000 milions de dòlars en els pròxims cicles, una iniciativa que haurà de ser aprovada per les 211 federacions que constitueixen l’organisme.

The Times va avançar ahir que el president de la FIFA ha donat un termini de 53 dies a les federacions que formen l’organisme per decidir si recolzen la iniciativa. Segons els seus càlculs, cada federació podria rebre fins a 20 milions de dòlars entre el 2027 i el 2030, una xifra que augmentaria a 22 milions entre el 2031 i el 2034 i assoliria els 24 milions en el cicle 2035-2038. Si la rebutgen, el finançament es reduiria fins als 2.700 milions, quasi un 75% menys. Fonts citades pel diari britànic qualifiquen aquesta pressió econòmica com a intent de "suborn".

Captació de recursos

En cas de ser aprovat, el projecte suposaria un canvi profund en el model econòmic de l’organització, que fins ara era considerada sense ànim de lucre. Tot i que la FIFA com a tal ho continuaria sent i conservaria el control sobre les competicions i la regulació del futbol internacional, la nova empresa que proposa Infantino no ho seria. Aquesta nova estructura empresarial anomenada FIFA Forward Enterprise (FFE) es crearia amb el fi de captar recursos del sector privat i augmentar de manera significativa les ajudes destinades a les federacions nacionals.

Aquesta filial propietat al cent per cent de la FIFA concentraria tota l’activitat comercial de l’organització. S’hi integrarien els ingressos procedents dels drets audiovisuals, els patrocinis, la venda d’entrades, les llicències comercials i altres negocis vinculats a les competicions organitzades per la FIFA. Aquesta societat permetria incorporar inversors externs mitjançant la venda de participacions minoritàries. Amb això, la FIFA calcula que podria captar fins a 4.200 milions de dòlars el primer any, cosa que situaria el valor de la nova empresa entorn dels 20.000 milions. En el seu comunicat, l’organisme insisteix que aquests inversors no adquiririen cap participació en la FIFA com a institució ni tindrien capacitat per intervenir en les decisions esportives. Segons el plantejament descrit, l’organització mantindria el control absolut sobre el calendari internacional, l’organització dels tornejos, les normes del joc i la governança del futbol mundial.

Guerra frontal

No obstant, el fons de la proposta ha quedat eclipsat per les crítiques al procediment seguit per la FIFA. La UEFA va ser la primera a mostrar el seu rebuig al considerar que Infantino pretén creuar "una línia que mai s’hauria de creuar". Ahir va anar més enllà i va plantejar una guerra frontal. Va convocar els 55 membres d’urgència per plantejar mesures extraordinàries. L’organisme presidit per Aleksander Ceferin va defensar que "ningú és propietari del futbol" i que no correspon a la FIFA vendre participacions de la Copa del Món, considerada el principal actiu del futbol internacional. "La FIFA no pot continuar utilitzant el nostre esport per enriquir-se a si mateixa i els seus amics", afegia en una nota.

A aquestes crítiques es van afegir també les de diverses confederacions i federacions nacionals de futbol, així com des de diferents dirigents de l’esport. El president de LaLiga, Javier Tebas, va acusar la FIFA d’utilitzar la promesa d’un finançament més alt per mirar d’obtenir recolzaments i va assegurar que "el desenvolupament no pot utilitzar-se per comprar vots ni silencis".