Pretemporada ‘vintage’

Quan Hansi Flick va decidir donar un cop a la taula i va desestimar les gires estiuenques a l’altra punta del món, molts van respirar. Els primers, els integrants de l’staff tècnic, els serveis mèdics i els departaments que pengen. Els segons, alguns directius i executius que saben el cost posterior que representa passejar mitja plantilla per aquests mons de Déu. Els jugadors, art i part implicada, van passar paraula perquè una gran part ha participat en el Mundial, vuit d’ells l’han guanyat i tenien en el seu focus més pròxim el descans absolut i la desconnexió, com a mínim, fins al partit que els enfrontarà a l’Elx en la primera jornada de Lliga. És molt probable que el millor ingrés econòmic d’aquesta temporada 26-27 hagi sigut desestimar els bolos transoceànics d’infaust record i conseqüències.

Com a casa, enlloc. No sempre és cert però, en el cas que ens ocupa, que Birmingham sigui terra d’acollida per preparar la que tot apunta serà una campanya molt exigent, ha convençut a tots. De caixa ja se n’ha fet amb títols, potser amb alguna venda important, i encara que s’espera i es necessita una inversió en la línia davantera –Flick s’esgargamella demanant-la– l’opció de treballar a la rodalia estic convençuda que serà un encert. La Masia ho confirma.

Qui això firma fa 41 anys que treballa en la professió i va viure de primera mà aquells stages a Andorra i a Holanda en pacífica convivència amb futbolistes i cos tècnic. Ai, doctor Bestit, com trobo a faltar aquelles xerrades disteses de dia i alguna assistència de nit a companys i jugadors. Per no parlar de delegats tan històrics com Rodolfo Peris i l’estimat Carlos Naval. No hi ha diners per pagar les memòries d’aquest últim, art i part de tantes i tantes batalles. Les guanyades i les perdudes. Llavors no existien els telèfons mòbils. Els fotògrafs revelaven en els bidets i els periodistes escrivíem en una Olivetti i cantàvem les cròniques als magnetofonistes del diari de torn. Proximitat i qualitat. ADN Barça.