«Volem que el Peralada sigui un equip valent i competitiu a qualsevol camp»

L’estiu és sinònim de canvis a Peralada. Àlex Marsal, però, hi està acostumat. De nou, cinc o sis futbolistes amb potencial de creixement aterren al club, i que hauran d’estar ben acompanyats pels veterans, per, entre tots, definir el sostre de la temporada. El tècnic gironí tornarà a enfrontar-se a un repte que li és familiar, i davant el qual ja ha demostrat que és capaç d’obtenir bons resultats, fer d’un bloc jove un equip unit i que sigui capaç de competir en una categoria molt exigent.

Afronta la quarta temporada al capdavant del Peralada. Com valora aquest recorregut?

Aquí m’he trobat un lloc on em deixen treballar amb comoditat i on puc desenvolupar la meva manera d’entendre el futbol. Des del primer dia m’han donat confiança per participar en la confecció de la plantilla, decidir el perfil dels jugadors i construir un grup amb futbolistes experimentats que coneguin la categoria, però també amb joves que tinguin ganes de créixer. Aquest és el context on em sento més còmode. Sempre m’ha agradat treballar amb gent jove, ja fos al futbol base del Girona o ara aquí. Crec que la combinació entre experiència i joventut és imprescindible per ser competitius.

Aquest estiu també hi ha hagut canvis al cos tècnic amb la sortida de Joan Tomàs. Com ha viscut aquesta renovació?

És evident que trobaré a faltar en Joan. Igual que passa amb els futbolistes, cada temporada hi ha persones que marxen i això forma part del futbol. Som un club humil i hem d’anar reinventant-nos constantment. Potser no podem competir econòmicament amb altres equips, però sí que podem competir en il·lusió i en ganes de créixer.

Però el relleu serà de garanties...

Sí. Aquest any s’incorpora en Ketxa (Sergi Vila), que ve del Sant Jaume d’Olot i porta molts anys treballant amb futbolistes joves. Buscàvem un perfil que encaixés amb la nostra manera de treballar, amb vocació formativa, competitiu i amb il·lusió. Creiem que és la persona adequada.

Una de les senyes d’identitat del Peralada és continuar apostant pel talent jove. Veu jugadors preparats per fer un pas endavant?

Sí, però prefereixo no personalitzar. Tenim futbolistes veterans que coneixen perfectament la Tercera RFEF i que, per edat o situació personal, potser ja no aspiren a fer un pas més, però són molt importants perquè ajudin els joves a créixer.

També s’ha firmat molt talent, oi?

Sí. Hem incorporat diversos jugadors amb molt potencial. Ara els tocarà demostrar-ho. No m’agrada assenyalar ningú perquè no crec que ajudi. Però sí que tenim cinc o sis futbolistes amb aquest perfil de creixement que, ben acompanyats pels veterans, poden fer una molt bona temporada.

En una categoria tan particular com la Tercera RFEF, fins a quin punt condicionen la proposta de joc els diferents escenaris?

Més que condicionar-la, t’obliguen a adaptar-te molt ràpid. Cada setmana et pots trobar un context completament diferent: camps petits, gespa artificial, gespa natural, equips amb estils molt diversos... Has de ser capaç de llegir cada partit i adaptar-te. Hem de ser un equip camaleònic per competir a qualsevol escenari.

Com li agradaria que s’identifiqués el seu Peralada?

Sobretot com un equip competitiu. M’agradaria que, allà on juguem, el rival tingui la sensació que ha hagut de treballar molt per guanyar-nos. Volem ser un equip valent, que sempre intenti anar a buscar els partits i que estigui viu fins al final. Després la competició ja et dirà fins on pots arribar, però aquesta identitat no la podem perdre.

L’equip ha fregat el play-off en diverses ocasions. Quin objectiu es marquen aquesta temporada?

L’objectiu continua sent el mateix de sempre: fer un bon dia a dia. Pot semblar un tòpic, però és així. Si els entrenaments tenen nivell, si el grup funciona i el dia a dia és bo, després és molt més fàcil competir. Els objectius arribaran com a conseqüència del treball. No té sentit obsessionar-se ara amb una classificació concreta.

El Peralada és un dels clubs més petits de la categoria. On creu que és el sostre del projecte?

El primer és continuar consolidant-nos. Parlem d’un poble de poc més de dos mil habitants que competeix a Tercera RFEF. Això ja té molt mèrit. El nostre objectiu és que el club continuï creixent, no només amb el primer equip, sinó també amb el futbol base i amb tota l’estructura. Hem aconseguit consolidar-nos a la categoria i això no és gens fàcil. Ara el repte és continuar fent passos endavant sense perdre la identitat que ens ha portat fins aquí.

Subscriu-te per seguir llegint