Una revolució mai vista

Al Barça de bàsquet que aquest any commemorarà el centenari de la fundació de la secció (a l’octubre) no el coneixerà ni la mare que el va parir. Els llaços de connexió amb l’última temporada han desaparegut; no diguem el nexe amb el passat una mica més llunyà, escassament sostingut pels colors de la samarreta blaugrana i la seu dels partits al Palau Blaugrana.

Tot just quatre fils, corresponents als supervivents que es mantenen a l’equip després d’una de les transformacions més aparatoses i radicals mai practicades, relacionen el Barça amb el nou equip que s’està confeccionant. Contra el que és habitual, s’acaba abans recitant la llista dels jugadors que continuen que la dels fitxatges: Juan Núñez, Darío Brizuela, Kevin Punter i Joel Parra, que a més pot proclamar amb orgull que ha renovat fins al 2030.

El Barça no és un cas singular. Per citar dos exemples completament diferents: el Fenerbahçe de Sarunas Jasikevicius s’ha desprès d’11 jugadors de la plantilla i n’ha incorporat, de moment, 9 de nous, entre ells l’exblaugrana Will Clyburn, a qui se li va rescindir el contracte que tenia. El Kids&Us Manresa, amb aspiracions diferents, acumula ja 10 fitxatges.

Els vells i els joves

El club blaugrana, no obstant, mai havia operat una revolució semblant. Es justifica partint de dues raons: la primera és el fracàs esportiu de la secció, que ha encadenat tres temporades sense un títol, sense acudir ni tan sols a la final four de l’Eurolliga, apallissat a l’última final de la Lliga ACB pel València Basket. La segona és la necessitat de rejovenir la plantilla. Nou dels 14 antics integrants traspassaven la frontera dels 30 anys; àmpliament superada per Nicolás Laprovittola, Will Clyburn i Jan Vesely, amb 36.

No només se’n van els jugadors veterans, sinó els joves. El capítol de baixes –l’única dolorosa és la de Tornike Shengelia, si es confirma amb el pagament de la clàusula– s’amplia amb els tres del planter que han aparegut aquesta temporada amb el primer equip: Sayon Keita, de 18 anys, Nikola Kusturica (17) i Daniel González (19). Els tres amb el mateix destí: la lliga universitària nord-americana, el nou edèn que ofereix interès esportiu i un poder econòmic inigualable.

L’estrateg desconegut

La dimensió de la renovació inclou el cos tècnic. Xavi Pascual va ser fitxat al novembre per aturar la mala deriva del grup amb Joan Peñarroya; no obstant, el balanç final no va ser millor. Era l’home que havia de pilotar la nova fase, però l’incompliment d’algunes promeses de la junta i una oferta milionària de Dubai van empènyer Pascual a acomiadar-se abans que acabés la temporada.

Abans que s’hagués anunciat el nom del seu substitut, l’eslovè Aleksander Sekulic, que procedeix curiosament de Dubai, el club blaugrana va començar a repartir baixes i a fitxar jugadors. Tampoc es coneix si l’estrateg de la reforma és Juan Carlos Navarro, el mànager general del bàsquet blaugrana des del 2018 i la continuïtat del qual semblava descartada, el seu ajudant Mario Bruno Fernández o Xevi Pujol, el pretès director esportiu, oficialment encara al Baskonia.

El procés del canvi, potser una actualització amb el bàsquet que es practica, s’ha vist esquitxat per la desorientació que ha desprès la secció en els últims mesos. Aquí van algunes mostres. El candidat a la banqueta semblava ser Paolo Galbiati, el tècnic italià del Baskonia. El club havia emparaulat el prestigiós base Mike James, de 35 anys, amb qui es va firmar un contracte de dos anys que el Barça va rescindir i pel qual haurà de pagar una indemnització; en canvi, amb el pivot nord-americà Moses Wright va passar el contrari: el jugador va preferir pagar la seva clàusula de sortida després de comprometre’s per enrolar-se a l’Olímpia Milà.

El Barça, en efecte, ha rebaixat la mitjana d’edat substancialment. La mitjana de 30 anys ha baixat als 27 anys. El més gran dels fitxatges és Josh Nebo, que en té 29. L’última incògnita que encara tardarà a aclarir-se és si la revolució haurà valgut la pena.

Subscriu-te per seguir llegint