Els secrets del millor juvenil de la història de la UE Quart

Quan Òscar Trigo i Lluc Pagès aterren a la banqueta del Juvenil A de la UE Quart el setembre del 2021, l’objectiu era clar i ambiciós. «Quan dius que vols estar a dalt, l’únic objectiu real és acabar pujant», explica Lluc Pagès. Ara bé, també tenien clar que el projecte no era d’una sola temporada. «La fornada bona era la dels juvenils de segon any. La idea era fer-los créixer perquè, quan fossin de tercer, poguessin lluitar per pujar. Era un projecte de dos o tres anys». És la manera de fer del club, que el bloc juvenil estigui integrat per gent de segon i tercer any, per garantir el recorregut. Les bases estaven assentades, l’equip competia. Però el millor estava per arribar.

El gran cop d’efecte es comença a donar amb l'arribada de la generació del 2007 a juvenil, la temporada 2024-2025. «Eren dotze jugadors que tiraven molt. Però no només perquè tinguessin talent. Eren molt amics, no fallaven entrenaments i feia molts anys que jugaven junts». Aquesta cohesió, sumada a la qualitat futbolística, permet al grup completar un primer any de juvenil molt per sobre del que és habitual. Quan és el torn de saltar a Juvenil A, amb Trigo a les regnes, tant ell com Pagès veuen clar que aquella generació pot aspirar a alguna cosa especial.

Una generació històrica

Aquell equip acaba conquerint el primer MIC de la història del club. «No ens va canviar l’ambició», recorda Pagès. «Però sí que ens va donar confiança. Si havíem estat capaços de competir contra equips com el València o la Reial Societat, també podíem fer-ho cada cap de setmana». El tècnic defensa que aquell èxit va servir sobretot per reforçar el discurs intern. «Els jugadors necessiten resultats. Quan els dius que una cosa és possible i després ho aconsegueixen, s’ho creuen molt més».

També recorda especialment la semifinal contra el Mallorca. «És dels moments de més tensió que he viscut mai com a entrenador. Jo els penals no miro. Em giro i escolto la reacció dels companys». El porter va aturar tres llançaments i el Quart va accedir a una final que acabaria guanyant contra l’Albion de l’Uruguai. Tot i això, el triomf també els va ensenyar una lliçó. «Quan tornes del MIC, el jugador passa d’estar jugant cada dia partits que tothom segueix, amb vídeos, TikToks i molt soroll, a jugar un partit de lliga amb pràcticament ningú al camp. La motivació no és la mateixa».

Les conseqüències es van notar immediatament. «Dels últims deu partits crec que només en vam guanyar tres», recorda. Es va escapar l’ascens, però lluny de renunciar-hi, el cos tècnic va extreure’n conclusions. «Els dèiem que el que havíem fet en cinc dies havia estat espectacular, però que no podíem llençar nou mesos de feina perquè pensessin que ja tenien la panxa plena».

El segon MIC i l’ascens

L’any següent hi van tornar. «Des del primer dia, quan parlàvem amb jugadors perquè es quedessin o quan anàvem a fitxar-ne, els dèiem que volíem tornar a guanyar el MIC i pujar a Nacional». Aquell prestigi també ajudava a construir la plantilla. «Ja no estàs venent fum. Pots dir-los: ‘Aquest equip ja ho ha fet. Ara ho volem tornar a fer». El segon MIC va arribar acompanyat, aquesta vegada sí. Dos títols com el MIC de manera consecutiva és quelcom únic. Pagès té clar què ha significat realment aquell doble èxit. «On més ens ha donat el MIC és en el prestigi del club. Quan mires els equips que l’han guanyat i hi surt el Quart al costat de grans pedreres, la gent veu que aquí hi ha un projecte seriós».

El més important de tot plegat, però, és que el cercle es va acabar de completar aquesta temporada amb l’ascens a Nacional. Després de diversos anys perseguint-ho, la UE Quart va aconseguir portar el seu Juvenil A a Nacional, la segona màxima categoria per sota Divsió d’Honor. Per això per a Pagès, l’ascens és encara més difícil que guanyar un MIC. «Pujar a Nacional és molt més complicat. El MIC són cinc dies; una lliga són nou mesos, amb molts més partits, moltes més circumstàncies i molts més moments en què has de saber mantenir el grup competint».

Aquest ascens també marca el final d’una etapa. Òscar Trigo deixa la banqueta després d’haver liderat el projecte durant els últims anys i serà el seu fins ara segon entrenador, Lluc Pagès, qui assumeixi la continuïtat del projecte. Ara li tocarà liderar el projecte des de la banqueta. L’objectiu serà mantenir la categoria, però el missatge no canvia. «Aquí ningú regala res. L’únic que podem assegurar als jugadors és que, si treballen al cent per cent, estaran molt més a prop d’aconseguir l’objectiu. És l’única manera que entenem el futbol».

Subscriu-te per seguir llegint