Marc, el ‘minijò’ que imita Márquez

Un Marc té 33 anys; l’altre Marc, només 9. Un Marc ha sigut nou vegades campió del món de motociclisme; l’altre Marc, ni ho somia (de moment); només es diverteix. Un Marc pilota motos de 1.000 cc, autèntics monstres de la velocitat; l’altre Marc pilota motoretes, minimotos, de 110 cc, prou per ser veloç, molt veloç. Un Marc ho sap tot, si bé assegura que cada dia aprèn alguna cosa; l’altre Marc és una esponja: només viu per aprendre, a l’escola, a casa i a la pista. Un Marc simula que ja ho ha vist tot i no és pas cert, i ara; l’altre Marc es continua entretenint amb la moto, sota la supervisió del papa Marc, vaja, un altre Marc.

Un Marc venia de vacances, més curtes del que és habitual perquè volia continuar entrenant-se i recuperant-se de l’espatlla dreta. Parlem, no cal dir-ho, de Marc Márquez Alentà, que es va presentar al circuit de Motorland (Alcanyís, Aragó) per provar-se amb la Ducati V2 Panigale, una moto de carrer el més semblant possible a la seva Desmosedici de MotoGP. L’altre Marc, de cognom Solés, va anar al circuit aragonès per provar algunes coses noves amb la seva minimoto de 110 cc.

"Havíem corregut, el cap de setmana anterior, una prova del Campionat d’Espanya de Minivelocitat", explica el papa Solés a EL PERIÓDICO sobre la sorpresa que es van endur ell i el seu minijò, dijous, quan van tornar a Motorland, després de dormir al càmping del circuit. "Arribem, com sempre, molt aviat, cap a les vuit, i, tot d’una, comencem a veure un comboi de furgonetes i cotxes. I van començar a sortir dels automòbils Marc i Àlex Márquez, David Alonso, Máximo Quiles… Què sé jo, tots. El meu Marc no se’n sabia avenir. No s’ho podia creure".

"Tot molt correcte"

En resum, els Solés es van posar fil a l’agulla, van agafar els trastos, van preparar la moto i es van posar a fer voltes. Quan els campions ja estaven a punt per començar a entrenar-se, alguns periodistes van demanar al minijò que s’apartés perquè volien fer unes fotos al jove de Cervera (Lleida), fet que, pel que sembla, no li va agradar gaire al supercampió. "Tot molt correcte", explica, "tot molt correcte", diu el papa.

La veritat és que Marc (Márquez, sí) es va interessar des del minut u pel xaval i les seves maneres. El papa Solés es va acostar un moment al grup de campions i els va comentar: "Si fem nosa, si en Marc no pot continuar entrenant-se, fent voltes a la pista, marxem, no hi ha cap problema", va suggerir. I en Marc li va dir: "No, no, ni parlar-ne, podem anar amb compte, no hi ha problema, no venim a fer curses".

La veritat és que es va produir una convivència preciosa entre tots: els grans, els campions, els professionals i el minijò. "La veritat és que Marc encara no se’n sap avenir, del que li va passar", afegeix el papa Solés. "Poseu-vos al seu lloc", em comenta el Marc més gran. "Té 9 anys, gaudeix amb les motos, sap que l’important són els estudis, però el nen s’ho passa molt bé sobre la moto. Som de Torroella de Montgrí i el dia que se’ns acut tornar al circuit per provar quatre cosetes, va i ens topem amb deu dels millors pilots del Mundial i, a més, amb els Márquez, campió i subcampió del món. ¿Creieu que hi pot haver un somni millor, perdó, realitat, per a un nen com en Marc? Doncs no, no n’hi ha".

En una de les aturades de l’entrenament, en Marc va cridar el petit Marc i li va donar quatre o cinc consells. Fonamentalment, que gaudeixi sobre la moto, que no persegueixi res que no sigui passar-s’ho bé i, sobretot, que pensi molt bé els riscos que assumeix. I, sí, és clar, també li va ensenyar algun truquet per ser més ràpid. "Per exemple, quan arribis a un revolt, mira de pujar lleugerament al piano, que el genoll acaroni el piano perquè traçaràs molt més bé i sortiràs del revolt amb més tracció. Però, sobretot, fes-ho convençut, decidit", li va dir el campió.

Classe sobre el mateix traçat

La cosa no es va pas acabar aquí. Després d’aquella petita xerrada, que després es va repetir una mica més breu, en Marc va demanar al minijò que pugés a la seva minimoto i sortís davant seu. "¿Davant teu?", li va dir el menut. "Sí, sí, faré dues o tres voltes darrere teu i, en acabat, continuem parlant". I, sí, així va ser, en Marc perseguint en Marc, en Marc traçant davant d’en Marc, en Marc guanyant en Marc. I el papa Solés bocabadat durant dues hores.

"Que bona persona que és, és un senyor, ha sigut estupend, ha sigut una enorme sorpresa, m’encanta com t’ensenya a pilotar", va comentar el petit Marc. "Pensàvem que no ens trobaríem ningú i, ja ho veieu, apareix una bona part dels nostres ídols, tots aquells pilots que admirem els nens".

El minijò, tot s’ha de dir, va guardar el secret que ell sempre ha tingut com a ídol Valentino Rossi. ¡Uf!, com pots dir això a Marc Márquez. "No, no, li ho he dit pas, però, des d’avui, jo soc de Marc Márquez… I una miqueta de Valentino". El que no sap Marc Solés, nen, fill, pilotet del Campionat d’Espanya de Minivelocitat (MiniGP 110) i del Campionat de Catalunya de Promovelocitat (Promo RACC) és que l’habitació de l’últim dels Márquez, a Cervera, estava plena de fotos del Doctor. Després, va passar el que va passar.