Infantino com el rei emèrit: «Ho sento molt, m’he equivocat, no tornarà a passar»

Com diria Luis Figo, són tan «pocavergonyes» que continuen fent la seva, és a dir, llepant del càrrec i fent veure que no ha passat res; com si no haguessin fet res mal fet –per dir-ho amb suavitat–, com si no haguessin traït l'organització que dirigeixen, les 211 federacions que integren la FIFA i, sobretot, com si ningú no s'hagués adonat que els han enxampat amb les mans a la massa. A la massa de milions i milions d’euros que pensaven emportar-se i repartir-se. El primer, com no podia ser d'una altra manera, el més descarat de tots: el president –perdó, l'encara president–, Gianni Infantino, que s'havia fixat un sou anual de 30 milions de dòlars.

Dic que són tan descarats, tan sàtrapes («persona despòtica, cruel o d’autoritarisme arbitrari», segons el DIEC), que, sense temor de Déu, ni de ningú, s'han reunit en un lloc massa sospitós, Rabat (Marroc), per proclamar que tot està sota control i que el Mundial ha estat un èxit, especialment gràcies a ells.

Per això han enviat una carta a les 211 federacions, firmada per Mattias Grafström, secretari general de la FIFA, –un altre de la mateixa corda, que segurament ja s'havia adjudicat un sou similar al d'Infantino en aquest nou ordre mundial–, en què demanen disculpes i asseguren que res de tot això no tornarà a passar. Una promesa molt en la línia del rei emèrit. Se'n van anar a caçar elefants i els van enxampar a la foto, però ells ni tan sols s'immuten.

No cal dir que en la reunió de Rabat no van respondre a ni una de les preguntes que Figo va descriure a la seva impecable carta: «Si era tan bona idea, ¿per què no l’hi vas dir als teus membres quan els tenies reunits abans de la final del Mundial? Si es tractava d’un pla tan sòlid, ¿per què no informar els seus membres sobre els riscos, així com sobre els beneficis que vostè descriu? Si el pla era tan obvi, ¿per què no ser honestos sobre el fet que al final et donaria una feina de 30 milions de dòlars a l’any?»

Però res d’això es va fer, ¿per què? «Perquè no és una bona idea. No és sòlid quan no s’és transparent sobre els guanys exorbitants que sempre busquen les firmes de capital privat [...] És massa tard per salvar la seva dignitat (Gianni Infantino), però no és massa tard per salvar el futbol. Se n’hauria d’anar. Ara».

Gianni Infantino i el seu seguici ni tan sols han tingut la decència de dimitir dels seus càrrecs després que se'ls hagi descobert protagonitzant l'engany més gran ordit a l'esquena de les 211 federacions que integren la FIFA.

Aquest és el punt que té tot el futbol amb la boca oberta: ningú entén, ningú, que Infantino, el tal Grafström i la col·lecció de vividors que llepen de la FIFA, no hagin dimitit dels seus càrrecs, tornin la VISA i se’n vagin a casa seva a viure del i amb els diners que ja han acumulat al llarg dels últims anys. Ja en tenen prou, ara que deixin que el futbol tingui una mica més de sort i saviesa per trobar altres dirigents, que no necessitin l’ajuda de la família Trump per continuar dirigint aquest negoci.

Si un vol veure de quina gent estem parlant, només ha de repassar la llista de les federacions que, de moment, han mostrat el seu suport a Infantino, malgrat el seu trilerisme, ocultisme i maquinació per ser encara més ric, trossejant i venent el Mundial: Marroc, Qatar, República Democràtica del Congo, Djibouti, Emirats Àrabs Units, Mauritània, Kuwait, Níger, Sri Lanka, Indonèsia, Líban i Bhutan.

Com es pot comprovar. països punters al món del futbol. És increïble, inexplicable i retrata a la perfecció el cinisme del màxim responsable de la FIFA que, després d'un despropòsit d'aquesta magnitud, es reuneixin a Rabat, s'autocongratulin i prometin al món que no tornarà a passar. No tornarà a passar perquè vostès, si tinguessin un mínim de decència, ja haurien d'haver plegat fa dies. Massa.