La responsabilitat i l’honor que sent Sekulic en el bàsquet

El renovat Barça de bàsquet comença a convertir-se en una realitat visible. Aleksander Sekulic, el nou entrenador, va prendre ahir possessió del càrrec després de firmar per dues temporades. A partir d’ara, la resta de la confecció de la plantilla, després de la revolució iniciada abans de la seva arribada, portarà el seu segell.

El tècnic eslovè, de 48 anys, que continuarà dirigint la selecció del seu país, assumeix el càrrec com "un gran honor i una gran responsabilitat". Per més que el Barça porti tres temporades sense guanyar cap títol, el prestigi de la institució continua dempeus.

La carrera tècnica de Sekulic, que arriba amb dos ajudants, assoleix el cim. Havia entrenat equips més petits i només els últims anys el seu nom apareix lligat a clubs puixants, com el Lokomotiv Kuban, el Zenit i el Dubái, on va recalar a l’abril i ha deixat la plaça vacant perquè l’ocupi l’antic inquilí de la banqueta blaugrana: Xavi Pascual.

A l’honor particular que sent per dirigir el Barça s’hi uneix la responsabilitat de ser l’escollit per frenar i canviar la deriva decadent de la secció. En un any, a més, en què es compleix el centenari de la fundació i el programa de festejos es presentarà el 24 d’agost.

Sekulic admet que aquesta circumstància afegida el carrega "amb una mica més de pressió" a l’haver de treballar amb "un equip nou", acabat de construir, desmanegat, amb quatre integrants que han sobreviscut i nou fitxatges. N’hi haurà més. El propòsit és que la plantilla tingui 15 fitxes per salvaguardar-la de les lesions. Demana un substitut per a Toko Shengelia i un altre pivot. A partir d’ara, les decisions seran mancomunades, amb tots els membres de la cúpula de la secció junts. A Sekulic l’observaven en la seva presentació Mario Bruno Fernández, l’antiga mà dreta de Juan Carlos Navarro, i Xevi Pujol, el nou mànager general.

Més temps "del normal"

"Uns jugadors van arribar abans que jo firmés; en d’altres em van preguntar i en d’altres he pogut opinar", va confessar Sekulic, i va aclarir que, en general: "Tots encaixen en la nostra manera de jugar". Una manera que va perfilar breument: "Un ritme alt, amb moltes possessions, defensa agressiva i molta intensitat a la pista". Tot i assumir que l’exigència resideix a conquerir algun títol, l’entrenador espera obtenir un altre èxit. Immaterial: "Que els aficionats reconeguin un estil".

Ell es veu capacitat perquè el Barça repunti després de les apostes fallides de Roger Grimau, Joan Peñarroya i Xavi Pascual. Va evitar parlar d’un passat que ha quedat enrere i va fugir de les urgències que no sent seves. "Els equips necessiten temps per construir-se, i aquest més del normal per raons òbvies, però hi ha talent i qualitat per construir un grup que obtingui triomfs", va aventurar un Sekulic sense manies d’abraçar-se a l’afició: "No puc esperar a sentir l’energia del Palau".