El mètode d’Andrea Fuentes redissenya les claus de l’èxit
El repte no és només guanyar medalles, sinó també demostrar que es pot arribar a l’elit sense fer del patiment l’únic camí possible

Andrea Fuentes, durant un entrenament al CAR de Sant Cugat. | JORDI COTRINA
Begoña González
Andrea Fuentes ha revolucionat la natació artística. No només amb resultats, sinó també en el mateix concepte de l’èxit. Des que va assumir la direcció de la selecció el novembre del 2025, la catalana ha impulsat una revolució que no s’ha limitat a les coreografies, sinó que ha transformat la manera d’entendre l’alt rendiment. El seu objectiu no és només guanyar més medalles, sinó també redefinir l’èxit i demostrar que es pot arribar a l’elit sense convertir el patiment en l’únic camí possible. "A mi m’és igual l’or. Inspirarem a tot Déu. És molt més bonic que una medalleta allà a la paret", resumia la seleccionadora en una entrevista concedida a aquest diari mesos enrere.
Durant dècades, la natació artística ha conviscut amb una cultura en què la disciplina extrema, la pressió constant i el sacrifici absolut, punts clau del mètode d’Anna Tarrés (seleccionadora entre 1997 i 2012), s’entenien com a requisits inevitables per arribar a l’excel·lència. Fuentes va decidir trencar amb aquesta idea fins i tot abans de tornar a Espanya. "Tenia molt clar que tot i que no obtingués resultats seguiria sempre en aquesta línia. No em canviaria a l’altre costat", va afirmar l’exnedadora, que coneixia de primera mà com era treballar sota pressió.
La seva filosofia, plasmada en el llibre Mentalidad, propósito, pasión: Cómo conseguir tus metas disfrutando del proceso (ed. Espasa), parteix de la senzilla premissa que el respecte envers les persones no és incompatible amb la màxima exigència esportiva.
El mètode Fuentes se sustenta en quatre pilars: autenticitat, unió, determinació i positivitat. La seleccionadora defensa que cada esportista potenciï allò que la fa única, fomentant una comunicació oberta i transparent en què entrenadora i nedadores comparteixin dubtes i vulnerabilitats. En un esport col·lectiu com la natació artística, considera, a més, que l’equip sempre ha d’estar per sobre de les individualitats: "L’equip que va a nedar uns Jocs Olímpics no és el dels millors individus, sinó el que conforma el millor equip".
Aprofitar els errors
La determinació, entesa com la capacitat de mantenir el compromís quan desapareix la motivació inicial, i una positivitat basada en aprendre dels errors en lloc de castigar-los, completen la seva filosofia. "No parlo d’un optimisme superficial. Els errors són informació, no fracassos", resumeix Fuentes.
Tot i que insisteix que l’esport d’elit continuarà sent físicament i mentalment exigent, defensa que aquest esforç s’ha de desenvolupar sempre en un entorn respectuós, positiu i divertit. La transformació no es limita a la gestió del grup. També ha arribat a la mateixa competició. Mentre bona part de la natació artística internacional continua augmentant la dificultat mitjançant unes apnees que són cada vegada més llargues i exercicis més extrems, Espanya va en direcció contrària: redueix el temps sota l’aigua per protegir la salut de les nedadores i dona més protagonisme a la impressió artística.
Subscriu-te per seguir llegint
- Xoc al sector carni: les patronals estudien accions legals i els sindicats anuncien una vaga que pot afectar 13.000 treballadors gironins
- Cinc platges gironines, en estat crític per la regressió del litoral
- Mor Marina Vilalta, la pastora en actiu més gran de Catalunya
- La Volta confirma que tanca: “Ha pesat la manca de visió en polítiques culturals”
- Els alcaldes de Lloret de Mar i Blanes veuen la prolongació de la C-32 com 'una necessitat imperiosa
- Necrològiques del 14 de setembre de 2026
- Onada de suïcidis a l’Argentina
- Necrològiques del 15 de setembre de 2026