La «família» de la UDG que va conquerir Salerno

La UDG va aixecar diumenge passat el seu primer europeu universitari en futbol femení. Va ser a Salerno, Itàlia, on després d’una setmana intensa, l’equip entrenat per Arnau Ruiz va vèncer a la final a Zagreb 4 a 2 per alçar-se amb el trofeu.

Fa menys d’una setmana del gran dia, però la capitana de l’equip, Miren Duque, continua en estat d’eufòria «Encara no som consistents del que vam fer». La realitat és que la UDG arribava Itàlia amb poques expectatives de poder proclamar-se campiona, però el grup ha estat la clau dels èxits d’un equip que s’ha convertit en família tant dins com fora del camp. «Ha estat la clau de tot. Com ens portem i com hem viscut les coses ha estat la diferència», remarca l’entrenador.

Un títol de tres anys

A la foto final, però, no hi eren totes. L’inici del camí que les va dur fins a l’Europeu es remunta a dos anys enrera, al primer Campionat de Catalunya. Allà, la universitat gironina va signar un gran torneig, arribant fins a la final. Malgrat caure contra la UB, van assegurar-se un dels dos bitllets per al Campionat d’Espanya que es va disputar un any després. Allà el desenllaç va ser el mateix, un gran torneig que acaba sense cirereta en perdre la final contra la Universitat de Madrid als penals. De nou, però, assegurant-se el bitllet al següent repte: l’Europeu que va disputar-se la setmana passada.

El mèrit de la consecució d’aquest bitllet amaga un parell de detalls. L’Europeu, a diferència del campionat de Catalunya i d’Espanya, s’havia de disputar amb normes de futbol 7. Això va fer que un viatge de tres anys format per vint jugadores, acabes a Itàlia com a gran cita sense moltes d’elles. «Va generar problemes, ens va faltar gent», comenta Ruiz. Però hi havia un costat bo. La normativa permetia que aquelles jugadores que havien acabat la carrera universitària entre la disputa del campionat d’Espanya i l’Europeu, sí que podien formar part de l’equip per a la competició continental.

La sort torna

El gruix de l’equip final estava format per un bloc de jugadores del Girona que ja havien treballat plegades durant l’any. Més enllà del talent, a Salerno, com en totes les competicions universitàries, va tocar arribar a un acord per regular les sortides nocturnes tan habituals. «Vam arribar a un acord per no sortir les nits abans dels partits», comenta Ruiz. L’oportunitat ho valia. «Als campionats d’Espanya vam sortir més, a l’Europeu sí que ens van demanar que estiguéssim per la feina», recorda Duque.

Les gironines van anar avançant rondes fins a arribar a les semifinals, on es van trobar el Bordeus, una de les favorites. L’equip va mostrar caràcter i es va endur la semifinal als penals. «La sort que no vam tenir als campionats d’Espanya la vam tenir allà», expressa emocionat Ruiz. Només quedava un esgraó, però després de la victòria als penals el trofeu era qüestió de temps. La victòria contra Zagreb va suposar un final feliç a un viatge de tres anys.

Subscriu-te per seguir llegint