Vollering guanya el Tour amb Blasi en un exitós cinquè lloc

Demi Vollering va guanyar ahir el Tour 2026 amb autoritat en una carrera que es va convertir en un èxit indiscutible per a la catalana Paula Blasi, que va acabar la prova en cinquena posició, malgrat acudir de gregària i haver de treballar per a la seva cap de files, la italiana Elisa Longo Borghini, una corredora veterana de 34 anys que va acabar en tercera posició, beneficiada per la caiguda de la suïssa Marlen Reusser, que va deixar el Movistar sense el podi amb què somiava.

La neerlandesa va guanyar el seu segon Tour, una carrera en la qual ha sigut sempre primera o segona des del 2022, i la polonesa Katia Niewiadoma va rebentar l’última etapa amb un treball d’eliminació del seu equip. A falta de 60 quilòmetres per a l’última meta, només 12 corredores resistien al capdavant de carrera.

Llibertat en contrarellotge

Va pujar quatre vegades el coll d’Esa, l’última pel vessant més dur, i allà va ser quan Niewiadoma, segona de la general, va atacar. Només la va poder seguir Vollering, que al final va rematar la seva rival polonesa i va arribar a Niça en solitari. A la capital de la Costa Blava va celebrar la victòria per endavant i va demostrar que era la número u del món guanyant de manera semblant a Tadej Pogacar, a qui es va veure a la carretera animant la seva parella, la ciclista eslovena Urska Zigart.

Blasi va acabar l’última etapa en segona posició malgrat haver de treballar de gregària. Va superar per força en la general la francesa Cedrine Kerbaol i, per l’accident, la suïssa Reusser. Una cinquena plaça corrent lligada de mans per exigència del guió del seu equip és tot una gesta. De fet, l’únic dia que va gaudir de llibertat absoluta va ser en la contrarellotge, perquè l’UAE necessitava tres ciclistes puntuant per equip per garantir-se la classificació que va permetre a la catalana pujar al podi de Niça.

En el Tour només s’han vist coses bones de Blasi. Obediència ferma al seu equip, malgrat que no eren les millors circumstàncies per a ella. Però amb 23 anys, de cara al futur, no podia presentar-se com una ciclista rebel. S’ha de saber estar sempre en cada lloc, tot i que no agradi la cadira que s’ocupa. Va aprovar de sobra en la contrarellotge. Mai havia disputat una etapa d’aquestes característiques de caràcter internacional. Va pujar el Ventor entre les millors i només va flaquejar en l’etapa entre vinyes de Beaujolais perquè va ser el dia de més sacrifici per al seu equip. Debutar en el Tour a la seva edat i acabar cinquena la situa en l’elit del ciclisme femení, com està demostrant des que va guanyar l’Amstel Gold Race, després la Vuelta i finalment la Volta, victòries que abans del Tour la van catapultar al número dos del rànquing mundial, per darrere de la inabastable Vollering.

La clàusula de Blasi

Evidentment, ha de millorar i treballar en el marge de superació que té. Fa només un any que és ciclista després d’haver-se dedicat a altres menesters esportius com l’atletisme, el triatló i el futbol. Mai havia corregut el Tour, però és una joia com a corredora, la millor esportista catalana i espanyola a títol individual, tot i que ara ha d’estudiar bé on correrà la temporada vinent.

Li queda un any de contracte amb l’UAE, equip al qual continua lligada per una clàusula de rescissió que segons diverses fonts ascendeix a 100.000 euros. El Movistar és l’equip més ben situat per fitxar-la, amb avantatge, davant un Lidl-Trek que també ha licitat per ella, però que des del juny ja l’ha donat per perduda. L’equip de Telefónica, que busca una líder local, li ha promès el calendari que vulgui córrer i com a líder de l’equip, oportunitat que no ha trobat en l’UAE.

El Mundial de Mont-real, que es disputarà l’última setmana de setembre, serà la pròxima cita internacional de Paula Blasi. A la cita canadenca arribarà reforçada per la seva brillant actuació en el Tour. Té fusta de campiona a les cames. I també al cap.

Subscriu-te per seguir llegint