campionat d’Europa d’atletisme
Marta García guanya una plata de llegenda a Birmingham
L’atleta de Palència va ser intel·ligent a la final de 5.000 i tan sols va cedir davant Battocletti malgrat estar curta d’entrenaments.
«Sabia que la final estaria molt oberta, he fet el màxim que podia fer», diu

Marta García, ahir durant la final de 5.000 metres a Birmingham. | ADAM VAUGHAN / EFE / EPA
David Rubio
Espanya va inaugurar ahir el seu medaller en els Europeus d’Atletisme que es disputen a Birmingham amb una plata d’enorme valor de Marta García a 5.000 metres, aconseguida malgrat l’important hàndicap dels problemes físics que va arrossegar l’atleta de Palència a la primavera i que l’han feta encarar la gran cita estiuenca una mica curta d’entrenaments.
Després de la cinquena posició del relleu 4 x 400 mixt en la jornada inaugural, la deixebla de Thomas Dreissgacker a l’ON Athletics va saber mantenir-se ben posicionada els tres lentíssims primers quilòmetres (3:20, 6:28,56 i 12:57). La italiana Nadia Battocletti, una autèntica estrella mundial de l’atletisme, va canviar amb força en l’última volta i es va situar primera. De manera paral·lela, Marta García va avançar posicions i es va situar rere la transalpina, per tancar-se amb habilitat i recloure la neerlandesa Koster.
No va vacil·lar la de Palència. Battocletti va revalidar el títol continental amb 15.37.84, seguida per l’espanyola amb 15.39.98 per pujar un esglaó respecte al bronze de fa dos anys i aquest cop la que va tancar el podi va ser la italiana Micol Majori (15.40.65). A més, la jove María Forero va ser finalista al fer vuitena (15:44.25) i Idaira Prieto va arribar novena amb 15.44.89.
"M’ho creia perquè intento creure-m’ho des que em vaig lesionar. Sabia que la final estaria molt oberta i ha passat el que volia. He fet el màxim que podia fer. Tenia les coses clares, sabia que em calia estalviar el màxim i he tingut molta força al final", va dir la subcampiona europea a Teledeporte.
Decepció en salt
No va poder ser. Eusebio Cáceres tampoc va trencar ahir a Birmingham una mala sort que el manté sense medalles després de quartes places en totes les competicions possibles. El Saltamartí d’Onil va ser el millor espanyol amb una setena plaça (7,92 metres) en una final que va tornar a consagrar el grec Miltiadis Tentoglou.
L’extraordinària energia positiva desfermada per la plata de Marta García no es va encomanar al trio espanyol de llargada, que va decebre (no la final). Cáceres va saltar 7,92 metres en el segon intent en una final marcada pel fort vent en contra i, a partir d’allà, va baixar a 7,87 i a 7,61 a cavall de dos nuls. Després de classificar-se amb un aparatós embenat en un bessó, el català Jaime Guerra es va quedar en 7,73 i va ser vuitè, mentre que l’hispanocubà Lester Lescay va acabar desè amb 7,72.
Al davant, Tentoglou va fer callar els rivals amb un quart salt de 8,44 metres i es va assegurar així el quart or continental consecutiu, que uneix tres en pista coberta, dos ors olímpics més, a un títol universal a l’aire lliure i dos més sota sostre. El prodigiós polivalent suís Simon Ehammer va ser plata amb 8,29 i el cangur búlgar Bozhidar Saraboyukov va desbancar del podi el lusità Gerson Baldé en l’últim salt amb 8,26 metres.
L’altra espanyola present en la jornada era Mónica Clemente, que va competir al màxim de les seves possibilitats en la classificació de salt amb perxa. La deixeble del Lobito Alberto Ruiz havia aconseguit aquest any la seva marca personal (4,46) i va aconseguir franquejar uns 4,40 que sí que van donar el bitllet a diverses rivals. No va passar a la final pels nuls anteriors. Una veritable pena.
- La jubilació canvia el 2027: aquests són els anys que caldrà haver cotitzat per cobrar el 100% de la pensió
- Sis viatges per recuperar la il·lusió després de l'estiu
- Una banda catalana anuncia que actuarà a les Fires de Girona
- Girona, la capital mundial de l’ayahuasca
- Un traster de Figueres amagava un dels arsenals clandestins d’armes 'més grans' d'Espanya
- Mor Cristóbal Colón, fundador de La Fageda
- Necrològiques del 10 de setembre de 2026
- Qui era l’home que transformava armes en un traster de Figueres: 61 anys i passat a l’exèrcit rus