Elles també eclipsen

Embadalits gairebé tots amb el fenomen lunar/solar, va passar pràcticament desapercebut un altre fet històric que es va tenir lloc al Johan Cruyff. A la mateixa hora de l’eclipsi, amb els assistents ben proveïts d’ulleres per mirar-lo de reüll mentre el femení sumava una nova victòria davant el Montpeller, un jugador del primer equip de futbol assistia al partit. Insòlita per inusual, la presència de Raphinha per recolzar les seves companyes en general i la seva compatriota Kerolin en particular va ser molt aplauida per part dels presents.

Mentre les jugadores blaugrana es multipliquen per assistir sanes o lesionades a les trobades dels homes, ells són molt més cars de veure. Costa recordar-ho, però, en alguna ocasió, vaig arribar a albirar Griezzman i Frenkie de Jong a la llotja. Fins i tot recordo, com si fos un ésser d’un altre planeta, el dia que Claudio Bravo em va explicar que, quan podia, s’escapava a veure els entrenaments del Barça Femení. Volia saber com entrenaven les porteres, en especial l’aleshores titular Sandra Paños. Aquesta m’ho va confirmar. I va reconèixer que veure’l allà els donava vida i les feia sentir importants.

Estem parlant de l’actual campió de Lliga, Copa, Supercopa i Champions. La plantilla que, fins a la temporada anterior, reunia cinc Pilotes d’Or repartides entre Alexia Putellas i Aitana Bonmatí. L’equip que ha sostingut el barcelonisme quan el masculí feia aigües, competia a l’Europa League i no veia la llum del sol. El grup pel qual milers i milers de barcelonistes han fet altres centenars de quilòmetres per acompanyar-les a les finals que, elles sí, disputaven. I, sobretot, dones que s’han aixecat davant la injustícia, la incomprensió i el masclisme dels organismes i han lluitat fins a l’extenuació pels seus drets i els de les altres. Tot això adobat amb un estil futbolístic marca de la casa amb què van assaborir les mels de guanyar un Mundial, ídem que els vuit companys del Barça que al juliol van aconseguir el mateix.

Dic jo que mereixen més atenció per part d’ells. O una patxangueta de tant en tant. Això sí que ho eclipsaria tot.