Frenkie de Jong denuncia una campanya en contra seu, assenyala periodistes i nega que tingui mala relació amb Flick: «No ho deixaré passar més»

Frenkie de Jong és capità del Barça. També un dels futbolistes més valorats de la caseta i, encara per sota de la trentena (29 anys), afrontarà la seva vuitena temporada en el primer equip blaugrana. El seu nivell de popularitat, no obstant, ha caigut sota mínims en els últims temps. Sigui perquè, malgrat ser sempre un futbolista important per als seus entrenadors, mai ha arribat a capitalitzar i rendibilitzar el seu joc; sigui perquè diferents problemes físics han minat la paciència d’una afició que potser esperava una altra cosa. De Jong, que està lesionat amb un pronòstic de baixa incert, i que sempre ha pensat que bona part dels seus mals brolla en el que entén com a mala premsa, ha optat per contraatacar a la seva manera.

En una entrevista concedida als mitjans oficials del Barça –els temps de les rodes de premsa en què els futbolistes afrontaven preguntes incòmodes queden ja llunyans–, De Jong va denunciar una mena de campanya mediàtica en contra seu, va assenyalar periodistes (es va recrear amb Gerard Romero) i va venir a dir que va de la mà de tots els estaments del club, des del tècnic Hansi Flick fins a uns serveis mèdics que han acceptat que el futbolista no passi, almenys ara per ara, pel quiròfan.

«Noto que hi ha molt soroll al meu voltant, moltes notícies que són falses. M’està molestant. Vinc a aclarir un parell de coses», va arrencar el migcampista, que va tornar del Mundial (en el qual els Països Baixos van quedar eliminats en setzens davant el Marroc) amb una ruptura del lligament lateral intern del genoll dret. Lesió que, segons va explicar al seu dia, no va ser detectada pels metges neerlandesos i que va ser diagnosticada ja a Barcelona.

«Va ser un accident»

«Estic molt fotut [per la lesió]. He tingut molt mala sort. Va ser un accident. Algú va caure sobre mi i vaig tenir una petita cosa al genoll. Les proves van mostrar que hi havia una cosa petita. Em van dir que podria continuar jugant, tot i que amb dolor. Em van assegurar que no podia anar a pitjor. Llavors, vaig continuar jugant, perquè m’encanta fer-ho. El Mundial era un somni. Sempre faria qualsevol cosa per jugar. En el Barça també. Vaig estar en contacte amb el club, per tornar i fer-me proves. Les vam fer i va sortir que la lesió era més gran que quan la van examinar als Estats Units. Va ser molt dur, perquè no ho esperava. Ningú ho esperava», va explicar De Jong.

Quant a la seva recuperació, el migcampista va insistir que «tothom està d’acord» amb el pla. «Veig moltes coses que no són veritat», repetia com una lletania. Sense aclarir quant temps pot durar aquest procés ni perspectives sobre una tornada pròxima a l’activitat.

«M’irrita. La gent pot opinar. Poden dir que soc mal jugador, o que no serveixo per al Barça, o que he jugat malament... Hi puc estar d’acord o no, que no ho estic. Però ara estan escrivint tantes coses que són falses que noto que està perjudicant la meva imatge. Noto que afecta el que la gent pensa sobre mi». Sense que li preguntessin, va apuntar a Gerard Romero, periodista de Jijantes. «Ell va dir que em vaig negar a jugar la temporada passada contra l’Atlètic en la Champions. És fals. No és veritat. El meu somni és jugar en el Barça, i els partits importants».

La seva relació amb Flick

I va continuar: «Vivim en un temps en què per a molts periodistes és més important treure una notícia en comptes de treure’n una que sigui veritat. Ho fan per tenir protagonisme. També van dir que la meva relació amb el míster és molt dolenta i això és absolutament fals. Hi tinc molt bona relació. Ho podeu preguntar a ell. I també és fals que la meva relació amb el club sigui dolenta. Parlo molt amb els directius. Diria que la meva relació amb el club és molt bona».

«No ho deixaré passar més», clamava De Jong torçant el gest. «Volia treure’m aquesta ràbia i poder concentrar-me només en la recuperació. Ho faig tot per estar bé físicament. Menjo molt bé, faig els meus horaris de son, la meva família s’adapta a mi... Vull tornar com més ràpid millor».