El ganxó que ha fet història a Macau aixecant la MFA Cup

Sant Feliu de Guíxols, Anglaterra, Múrcia i Macau. Són alguns dels canvis de lloc que ha experimentat el ganxó Luke Wynn-Lintern Cáceres amb només 23 anys per arribar a provar allò que tot futbolista somia des de petit: viure del futbol. El porter ha deixat amics i família enrere per començar a construir un somni que aquesta temporada l’ha portat fins a l’altra punta del món, a més de 10.000 quilòmetres de casa seva. El destí ha estat Macau, on ha tingut l’oportunitat de jugar a la primera divisió amb el Must IPO SC i tancar l’aventura aixecant un dels trofeus nacionals, la MFA Cup. «M’ha tocat una miqueta la loteria», explica Wynn-Lintern d’una experiència que no va dubtar a acceptar quan Jordi Amorós li va proposar «no m’ho vaig pensar», recorda.

Des d’aquells primers dies fins ara han passat gairebé nou mesos en què el porter ha experimentat què significa viure exclusivament del futbol. «La casa te la donen, només t’has de preocupar pel transport, que no sé si són 30 cèntims, crec, i el menjar», explica. És cert que el ganxó admet que «no em paguen molt», però assegura que cobra «prou per viure d’això». Una realitat que encara l’emociona quan recorda el que ha viscut durant aquest temps. «Visc del futbol, se’m posa la pell de gallina», assegura, i afegeix que «em sento un privilegiat».

A més, l’any ha estat rodó, amb un títol sota el braç. El passat 2 d’agost, Wynn-Lintern i els seus companys es van imposar per 2-0 al Shao Jiang SA, en un partit especial. El rival va ser el mateix que dies abans de la final els havia deixat sense la lliga per «només tres punts», explica el porter. Malgrat tot, va poder aixecar el títol i Wynn-Lintern tanca la temporada amb la sensació de guanyar un trofeu que no oblidarà, ja que per ell aconseguir la copa ha estat «la millor sensació que he tingut mai». A més recorda que va haver de viure un partit marcat per una intensa pluja que fins i tot va obligar a aturar-lo. «Aquí estan els tifons i aquell dia feia una gran tempesta», explica. Tot i la pausa, l’equip va tornar al camp i va acabar imposant-se. «Va sortir, va lluitar i vam acabar fent una cosa espectacular, la veritat».

Més enllà dels resultats i del títol aconseguit, l’experiència a Macau també li ha permès descobrir una nova manera d’entendre el seu dia a dia com a futbolista. Durant aquests darrers mesos, el ganxó ha experimentat què és dedicar-se només al futbol i ha vist com bona part del dia se l’ha hagut de dedicar a preparar-se per competir.

El dia a dia a Macau

Entre gimnàs, recuperació, sessions de fisioteràpia i entrenaments, el porter també ha dedicat «dues o tres hores al dia» a portar diferents equips de l’acadèmia del club, amb «els equips sub-14, sub-12 i sub-8», com a entrenador de porters.

I, tot i jugar en una primera divisió que és semiprofessional, el dia a dia que ha viscut durant aquests mesos i l’estructura pròpia del club, destaca el porter, s’assemblen als d’un equip de primer nivell. En la rutina diària «estàs fent mítings, recovery, estàs fent reunions de partit, et veus el rival d’aquesta setmana...». Una rutina que li ha permès centrar-se completament en l’esport i, com comenta, l’experiència l’ha servit per estar «tot el dia pensant què puc fer per millorar».

El nivell de la competició, però, assegura que és molt diferent del que havia conegut a Europa. «Hi ha només dos o tres equips que competeixen, els altres no», explica. Ja que en els equips de primera de Macau conviuen jugadors locals amb futbolistes estrangers -un màxim de 5 forans per equip-, i destaca que els millors tenen, per fer una similitud amb el futbol nostre, un nivell de «Tercera RFEF». Tot i la gran experiència i una temporada completa, el hàndicap de només poder tenir 5 estrangers ha estat el punt de fer que el jugador no continuï la pròxima temporada al Must IPO SC, malgrat destacar que «així i tot, la situació que he viscut ha estat un privilegi».

La incògnita del pròxim destí

El motiu de la limitació de cinc jugadors estrangers, fa que el jugador ara esperi una nova oportunitat. Amb el seu entrenador han estat mirant propostes per continuar jugant a «Austràlia o Malàisia» però la seva voluntat és «tornar cap a Europa». Ara bé, no tanca la porta a res i més després que al maig descartés una oferta de la tercera divisió del Brasil per estar enfocat amb el seu equip. «El futbol mai se sap», comenta deixant en l’aire qualsevol opció per poder continuar sumant experiènciesla d’enguany.

Un camí lluny de casa

Aquesta, però, no ha estat la primera vegada que Wynn-Lintern ha hagut de fer les maletes per marxar lluny de Sant Feliu. El porter, mig català i mig anglès per part de pare, va marxar a Londres per la família, on va tenir l’oportunitat de passar «un temps» amb l’acadèmia del Fulham i fer les proves per la del Chelsea abans d’acabar jugant a la Step 3, setena anglesa, amb el Walton Casuals FC, en un futbol que valora «molt diferent del d’aquí», amb un estil de joc «més físic» i «un nivell altíssim».

El porter enyorant Sant Feliu de Guíxols va tornar cap a Catalunya una decisió «feta amb el cor i no amb el cap». Tot i la circumstància l’estada a la Costa Brava, va durar ben poc, només un any, perquè, de nou, a través de Jordi Amorós, va acabar marxant a Múrcia, a l’Alcantarilla, on va jugar una temporada a Tercera RFEF. Després va passar pel Lloret, on va jugar durant un curt període abans d’emprendre el camí cap a Àsia. Una suma de destins que, més que entendre com simples canvis d’equip, el ganxó veu com passos que li permeten obrint-se portes dins del futbol «la meva idea és agafar experiències i currículum» conclou.

Subscriu-te per seguir llegint