La tonteria del ‘fair play’

L’arribada de l’Alabès-Getafe, directes del Mundial i sense avís previ, ha sigut pitjor que una punyalada. Ja no saps si el pitjor de tot és que els equips de Primera tinguin cada any futbolistes més matussers que l’anterior o que a la gent li sigui igual i continuï renovant l’abonament com si res. Veure una mica més tard el Sevilla va ser per llançar-se directament a les vies del tren. Clubs que abans donaven cada estiu alguna alegria en forma de fitxatge sorpresa ara només conviden l’afició a passar per caixa. Hi ha centrals que arriben a la Lliga només per ser negres, joves del planter amb rampes al bessó després del tercer esprint, velles glòries que tornen perquè no els volen a Turquia.

Els presidents d’aquesta Lliga formen una categoria a part de mediocritat. La taula Excel de Tebas ho determina tot, a ningú se li acut queixar-se. Són incapaços de generar ingressos que no vinguin de la televisió i es conformen que el seu equip no baixi a Segona per continuar cobrant els 500.000 de sou anual. Ara un Denilson no el fitxa ni l’Atlètic i no fa gaire el va portar Lopera. El Dépor és propietat d’una gran fortuna, però mai s’atrevirà a marcar-se un Lendoiro i ajuntar Valerón, Tristán, Djalminha, Bebeto i Mauro Silva. A la Corunya només quatre gats sabrien dir com es diu el millor futbolista del seu equip, i l’Oviedo va tenir per ídol al tornar a Primera un Cazorla que semblava el pare de qui va guanyar aquella primera Eurocopa. Falta valentia i sobren homes de negre. Ja ningú prefereix morir dempeus, arriscar-se a desaparèixer per alguna cosa, de competir per alguna cosa, de donar a la gent una mica d’il·lusió. A Peter Lim només li importa no perdre diners a l’espera de revendre, però el mateix passa a tot arreu.

L’afició aguanta perquè el futbol està de moda, però les modes passen. No sembla gaire lluny el dia en què tant partit insofrible no el compri ningú, llavors el barco s’enfonsarà. Tebas continuarà proclamant que ha salvat el futbol amb les seves maneres de comptable de províncies i amb ell naufragarà aquesta colla de covards que es fan anomenar presidents. Els joves farà temps que s’hauran passat a la Premier, on els importa un rave aquesta tonteria del fair play financer.

Subscriu-te per seguir llegint