El Barça sua al Gamper

La insuportable calor devia abrasar el cap a més d’un. El Gamper és un d’aquells tornejos familiars en què el Barça es deixa complimentar per la seva afició –però també pels turistes que afluixen la cartera– mentre es prepara per a les coses importants. No hi va haver pau, no obstant, al gol nord del Camp Nou, on els aficionats de l’Al-Ahly es van barrejar amb la resta sense que ningú digués res. Fins que van treure una pancarta, van volar els gots des de dalt i es van començar a repartir garrotades amb la seguretat privada del club abans de ser expulsats. Una vegada fora, la resta es va poder posar a fer l’onada perquè el triomf blaugrana davant els egipcis no havia de donar ja gaire més de si. El Barcelona va suar de valent.

Ja havia començat estrany el vespre. A Cancelo se’l van emportar els dimonis ja embotit en la samarreta blaugrana, sense poder ser presentat per culpa de la paperassa. Va haver de fer el camí de tornada al túnel fent escarafalls. Tampoc va entrar Rodri en la convocatòria per jugar el Gamper, però poc va importar. Fins i tot sense cordar-se les botes, l’afició blaugrana, al veure’l sortir per l’herba de l’Spotify Camp Nou per ser presentat al costat dels seus nous companys, el va rebre com si fos un déu, amb aquesta cridòria ansiosa que activa la maquinària estival dels somnis. Ajuda, és clar, que el capità de la selecció espanyola donés l’esquena al Reial Madrid de Mourinho per abraçar la causa barcelonista.

La cançoneta de Lautaro

L’afició del Barça està d’allò més entusiasmada amb el tercer capítol de Flick, sense que sembli inquietar-la massa la problemàtica del buit deixat per Lewandowski i Ferran en la posició de davanter centre. Amb Julián Álvarez convençut ja que haurà de posar bona cara a l’Atlètic, i amb Deco buscant la manera de satisfer el seu entrenador amb un ariet de garanties –la cançoneta de Lautaro Martínez acostuma a aparèixer amb les suors de l’estiu–, hi ha un noi que busca amb afany la seva gran oportunitat.

És al lloc adequat i en el moment oportú Hamza Abdelkarim, un adolescent espigat que parla poquet, somriu encara menys, però fa just el que li demanen: marcar gols. El davanter de 18 anys, mundialista amb Egipte i pel qual el Barça va pagar 1,5 milions d’euros precisament a l’Al-Ahly, té coses dels vells especialistes de l’ofici: remata bé al primer toc i té la gran virtut que les pilotes acabin als seus dominis.

Amb un peu esquerre amb què seria capaç de colpejar un tambor, Hamza va marcar l’1-0 (el seu quart gol en aquesta pretemporada, el jugador de l’equip que n’ha fet més) després d’aprofitar una assistència de Balde, a qui havia habilitat un motivadíssim Raphinha. Hamza, amb fitxa del filial, té amo. Però li tocarà esperar que Flick doni una volta a la qüestió de cara al debut de Lliga de diumenge que ve al Martínez Valero contra l’Elx.

En l’amistós a Basilea, l’ariet va ser Raphinha. Però al brasiler, al qual el braçal de capità li prova de luxe, li va molt millor quan ho veu tot de cara, escorat a l’esquerra i fent una mica el que li dona la gana. Va ser Raphinha, que va marcar de penal després de forçar-lo, el gran motor del Barça en un Gamper tòrrid i difícil de jugar. Amb una sensació tèrmica de 40 graus i una humitat que vorejava el 80%, prou feien els futbolistes amb anar d’una banda a l’altra sense quedar fregits sobre la gespa.

Koundé, de central

Com que la temperatura no donaria treva i impediria treure massa conclusions, almenys un va poder aturar-se en la gradual tornada dels campions del món –Lamine, és clar, ja va ser titular al Gamper– i recrear-se en els moviments de Flick. Un dels més importants va ser el de col·locar Koundé com a central. Des que va arribar a la banqueta del Barça, Flick no havia tornat mai el francès a la seva posició original (no va estar gaire fi en el contraatac del 2-1 de Zizo). Eric, doncs, sembla que s’estabilitzarà com a lateral dret titular mentre Xavi Espart va continuar guanyant punts, aquesta vegada exercint d’interior al costat d’un Fermín que corre i corre mentre mira d’oblidar la seva traumàtica absència del Mundial.

Gordon i Adeyemi, els dos grans reforços per a les bandes, van poder agradar-se durant la segona meitat. I especialment actiu va estar l’internacional anglès com a correcamins a l’esquerra, forçant fins i tot un penal. Gordon, que volia acabar la nit com un rei, va fallar el penal i va esbufegar. No deu estar acostumat a aquestes calors.

Subscriu-te per seguir llegint