Rodri té guanyat el Camp Nou

Com una estrella mundial. Com el millor jugador del món en la seva posició. Com el futbolista amb més classe del moment. Com un fitxatge entusiasmant. Com un ídol. Com un barcelonista que ha rebutjat el Madrid. Com un reforç desitjat. Com tot el que és i representa, Rodrigo Hernández va ser el jugador més aplaudit, més corejat i més aclamat en la presentació del Barça.

Va ser l’últim de la plantilla a sortir per crear una expectació innecessària. Hauria sigut igualment el més victorejat. Després d’Antonhy Gordon, Karim Adeyemi i Jesse Bisiwu, com si fossin els teloners del reforç estel·lar, i que no van generar els decibels que sí va arrencar Rodri, el novè campió del món. Felicitats tots per Raphinha, el capità. A ell tornarem.

Rodri havia sigut el primer a trepitjar la gespa després de l’arribada de l’equip al Camp Nou. Acompanyat de Pedri, que li ensenyava l’estat de les obres. Ja estan construïts els dos pisos de les llotges vip, segurament a falta dels alicatats i les fustes nobles. La tercera graderia, encara sense cadires, ja té la corona superior on s’erigirà la visera, el motiu pel qual l’equip i el Joan Gamper tornaran a Montjuïc l’estiu que ve.

Es devia sentir avergonyit Rodri, de natural seriós i discret, refractari a les estridències, pel tracte especial rebut. Acabada la presentació, va desaparèixer. No va jugar. Amb dos dies intensos a Barcelona, Hansi Flick el va protegir per a la competició.

El migcampista es va asseure a la grada juntament amb Joao Cancelo, l’únic que no va sortir a saludar. El seu equip, l’Al-Hilal, de l’Aràbia Saudita, encara no ha enviat tots els papers perquè es tramiti la transferència internacional. El pobre portuguès es va quedar sense aplaudiments.

Xiulets i aplaudiments

No va ser una tarda eixordadora que estigués en línia amb la grandesa d’aquest Barça, doble campió de Lliga. Les grades estaven semibuides al començament de la presentació. La falta de passió popular va contrastar amb el sentiment dels parlaments, a càrrec de Flick i Raphinha, que va substituir Frenkie de Jong per desig de l’entrenador. Va alliberar l’holandès de la intervenció del capità pel que pogués passar. Va passar que hi va haver aplaudiments i xiulets per igual. Poc de tot. Però molt amb Flick, que va combinar el català amb l’anglès. Va anunciar que l’equip està preparat per a tots els reptes i va recordar a l’afició que "junts som més forts". El tècnic va mirar enrere per agrair l’afecte que li van brindar després de la mort del seu pare el mateix dia del clàssic amb el Reial Madrid, amb la catarsi posterior de la conquesta del títol de Lliga. "De tot cor, moltes gràcies", va dir l’entrenador.

Raphinha va agafar el micròfon per primer cop. És el capità de manera provisional. Però va parlar com si ho hagués sigut tota la vida. També va mirar enrere sense retrocedir tant com l’entrenador.

Un capità sensible

Raphinha es va arrencar recordant Roony Bardghji, absent per força major per la greu lesió de lligaments que va patir al genoll. "Ens tindrà a tots per al que necessiti, perquè és un dels nostres", va dir. Primera ovació.

Raphinha va felicitar els campions del món per "la feina espectacular que han fet, una cosa que tots els jugadors del món desitgen", quan es proclamen campions del Mundial.

Raphinha va continuar donant la benvinguda als nous per dir-los que "vestir aquesta samarreta i portar aquest escut és una responsabilitat molt gran, però és el més bonic que he viscut en la meva vida i estic segur que per a ells serà igual...". Va parar, emocionat. I va acabar de manera més clàssica amb una crida a la grada: "Només junts podrem guanyar tots els títols possibles".

Subscriu-te per seguir llegint