¿Entrenador o agitador?

Encara que el madridisme s’entossudeixi a infravalorar, encarir i vilipendiar el fitxatge de Rodri pel Barça, la realitat és que supura per la ferida. I Mourinho ha trobat el líder i company de viatge ideal per minimitzar l’assumpte i, el que és pitjor, rebaixar pràcticament fins al menyspreu l’arribada d’un dels millors jugadors del món al club blaugrana. Que hagi mamat dels pits de Guardiola fins i tot fastigueja més un exèrcit blanc que veu en el seu tècnic el millor missatger del relat que volen sentir i que d’altres no suporten escoltar. Compte al que ve. Queden avisats.

Però el portuguès, en la seva entrevista exclusiva per a El Chiringuito, va fer un salt més preocupant sota el meu punt de vista. El que és estrictament esportiu caurà pel seu propi pes en el moment que comenci a córrer la pilota. El que és anímic caminarà de la mà amb les victòries i els gestos dels jugadors, que van donar una pèssima imatge la temporada passada amb baralles entre ells, insolències als tècnics, desídia professional i deixant l’escut, aquest al qual s’agafen quan invoquen l’èpica, descolorit. El que Mourinho va deixar anar en la seva xerrada amb Josep Pedrerol sobre l’affaire Negreira em va semblar greu. Molt greu. Un, va qüestionar la justícia espanyola sense embuts. Dos, va assegurar que ell ja s’ensumava alguna cosa –que alguna marca de perfums li compri el gest, que es faran tots dos d’or– i ho va comparar amb el que va passar al Calciopoli amb la Juventus (quan són casos diferents), cosa que va condemnar el club italià al descens a la Serie B. Tres, se li va entendre tot a la pregunta del periodista sobre si considerava que, per això, el blaugrana hauria de baixar de categoria. Un silenci, junt amb un gest, val més que mil paraules. Després d’això, la punta: "La Lliga necessita el Barça".

¿Què ha fitxat el Reial Madrid? ¿Un entrenador o un agitador? Encara no hi ha focs futbolístics per apagar, però Mourinho ja ha establert les bases. Més madur i menys emocional, diu. No ho dubto. Però amb el guió molt clar, preveient ja no només el que es pot acostar sinó el que és una realitat: que parteix com a perdedor.

Subscriu-te per seguir llegint