Un clàssic de la Lliga

No tinc cap certesa que "el torneig de la irregularitat" (així el denominaré aquesta temporada) vagi a millor en el tema arbitral. És a dir, que exerceixi la justícia per a tothom per igual, perquè mentre s’augmenten les eines per decidir, els jutges incrementen les seves carències. O millor: els seus interessos. És cert que en les últimes temporades l’Espanyol no ha tingut sort amb els àrbitres. Des d’aquell no llunyà descens propiciat per mèrits propis, tot sigui dit, però amb l’ajuda d’assassinats perpetrats en partits davant l’Atlètic de Madrid, a casa, concedint un gol a una pilota que mai va entrar i un partit a Mestalla que deixa en una joguina l’assalt al tren de Glasgow.

Fa només dues temporades, al que alguns continuen definint l’Espanyol com a "filial merengue", l’equip ja va vèncer per la mínima el Reial Madrid amb un gol de Carlos Romero a falta de cinc minuts per al final, ja amb el nostre Manolo a la banqueta. Pregunto: ¿I per què no aquest dissabte? Així que torna aquest clàssic de la Lliga, un Espanyol -Madrí, sense Zanussi ni Conservas Dani a les samarretes, i sí el de la nostra nova marca: Arctempus, empresa amb seu a Madrid i amb un logo tan millorable com inexistent. Escarmentats amb el final d’exclients com Power 8 o Stage Front, que van donar nom a l’estadi, un servidor esperava sincerament un altre naming per a la samarreta al creure que els nostres propietaris americans podien acostar el món periquito a Levis, Apple o Google, que per una quantitat irrisòria per a aquestes corporacions ho poguéssim lluir a la samarreta.

Estic segur que no s’ha calibrat el valor històric, econòmic i reputacional d’una victòria periquita amb un nou espònsor a la samarreta que comportin unes imatges que facin la volta al món i quedin per a la història. Això té un preu increïble. Per mi era millor col·locar al frontal de la samarreta: espai destinat a la seva publicitat.