Un viatge de 21 dies amb 51 ports

Si algú planifiqués un viatge amb cotxe, eludint les autopistes, de Mònaco a Granada faria un total de 1.621 quilòmetres; és a dir, 1.654 menys dels que faran pedalant els ciclistes de la Vuelta, que comença dissabte amb una contrarellotge als carrers del Principat per a un recorregut total de 3.275 quilòmetres.

Si el viatge es planifiqués per no superar la mitjana de 43 quilòmetres per hora amb quatre hores i mitja de conducció diària, similar a la competició habitual de la Vuelta, es trigaria amb cotxe 37 hores i 42 minuts estant 9 dies al volant. És clar que pràcticament no pujaria un port de muntanya –la cursa té 51 ascensos– i es passaria per ciutats que no visitarà la prova, amb l’afegitó que l’esforç al volant estaria recompensat per la climatització i la música del vehicle. A més, es podria descansar sense por que no t’avancés un altre automobilista.

Ells, els ciclistes, s’hauran d’enfrontar a ports que ja comencen el tercer dia amb els ascensos pirinencs a Montlluís i Font-Romeu que Tadej Pogacar pot convertir en la seva primera ofensiva al mallot vermell (si no l’ha agafat abans en la crono monegasca). És més, l’etapa, en certa manera, tot i que moltíssim més suau, s’assembla a la sisena del Tour anterior, amb el Tourmalet pel mig i l’arribada a Gavarnie, on va atacar a 40 km de meta per fer la seva gesta més gran fins ara en la ronda francesa. La pujada a Montlluís comença a 35 quilòmetres de l’arribada. Anoteu, doncs, la dada per si de cas.

Descens perillós

L’endemà arriba Andorra –per on tampoc es passaria en cas de fer l’aventura amb cotxe des de Mònaco a Granada–. Potser el descens de la Comella (abans Envalira, Beixalís i Ordino) a la capital del país, molt tècnic i arriscat, frenarà una altra iniciativa del fenomen eslovè, perquè no té cap necessitat de jugar-se el bigoti amb una baixada suïcida.

Per Catalunya (de Falset a Roquetes passant per Móra la Nova, Deltebre, Amposta i Tortosa) se suposa que hi haurà un esprint si rarament no bufa el vent, per la qual cosa Pogacar anirà ben tranquil. En canvi, l’etapa castellonenca tanca la trampa de les costes del Bartolo, amb rampes que arriben al 20% i un tram de terra de 682 metres que pot recordar a Pogacar les imatges de la Strade Bianche, cursa toscana que ha guanyat quatre vegades.

A Andalusia es correran 10 etapes, fet inèdit, pregant perquè la calor faci una treva. Per començar, arribada a Calar Alto. Després, mitja muntanya pels voltants de Granada, arribada amunt a Sierra de la Pandera (Jaén) i Còrdova, on l’eslovè pot cedir el paper a Wout van Aert. L’etapa reina arribarà al Collado de l’Alguacil de Granada (si a Pogacar li queda res per escombrar) i el final de festa a Granada.