Dues victòries i una derrota

José Mourinho va aconseguir la seva primera victòria davant del xiulet inicial a Cornellà. Va afirmar en la prèvia que els seus jugadors ja sabien qui serien els elegits per començar el partit i, en certa manera, va desafiar en públic els seus homes a filtrar la informació. Doncs bé, ni un sol mitjà va encertar amb l’alineació de la reestrena de Mou al Reial Madrid. Assumint que la premissa fos certa –que és molt assumir–, va resultar que ningú va dir res. I això pot arribar a fer-lo més feliç que tres punts. Potser no va ser el cas d’ahir, el dia del seu retorn.

La línia que més errors va concitar en les previsions va ser la de mitjapunta. Pocs comptaven amb la titularitat de Bellingham, l’últim a tornar al Madrid, i els que hi comptaven es pensaven que es prescindiria d’Arda Güler. Finalment van jugar tots dos, amb el turc reclinat a la dreta, el gran encert de Mourinho.

"Vinícius, pilota de platja"

Güler va governar els primers 25 minuts, amb llibertat total per moure’s pel camp a la recerca de la pilota, i a més li va servir a Bellingham el primer gol blanc de la temporada a través d’una falta indirecta des de la banda esquerra. A tots dos se’ls veia encertats, al contrari que els altres dos davanters, Mbappé i un Vinícius que va sentir "pilota de platja" des de la grada i va tornar a trasbalsar-se amb els seus defensors, sobretot amb Calatrava i El Hilali.

Mourinho, assegut entre Joao Tralhao i Pedro Machado, els seus dos ajudants de més jerarquia, ho observava tot des del seient i amb prou feines va alçar-se durant el partit. Ni tan sols quan va constatar el progressiu incompliment del segon repte que va llançar als seus jugadors en públic. "Cal defensar amb onze", va reclamar amb fermesa, trobant correspondència en els primers minuts. Però com va passar sovint l’any passat, cap al final de la primera part tant Mbappé com Vinícius van deixar de córrer cap enrere. Van ser, és clar, els pitjors minuts del Madrid.

És a dir, a mig partit Mourinho sumava una victòria (la del no talp), una derrota (la del compromís defensiu) i un empat al marcador després del gol de Calatrava, per a qui tot el Madrid va demanar l’expulsió després d’una puntada de peu a deshora Carreras. Com que no passava d’allà, va fer canvis. I Güler, que té un doctorat en això, va tornar a ser el sacrificat malgrat ser el millor dels blancs perquè sortís Diomande –una mica del caríssim ivorià– amb Cucurella, ovacionat per l’afició periquita.

També va debutar més tard Carlos Espí, el davanter tanc que Mourinho havia demanat per poder resoldre partits encallats com el d’ahir a la nit a Cornellà. I va ser el fitxatge amb menys purpurina de tots el que realment li va salvar la papereta en el descompte. Un gol i una victòria que no dissimulen que el portuguès té molta feina per davant.