El Barça s'estrena amb una golejada al camp de l'Elx

Un Barça sense davanter centre va marcar ahir més gols que mai. El futbol no ha sigut mai de veritats absolutes, tal com va demostrar l’equip de Flick en la seva aclaparadora estrena a la Lliga.

El Barça té un tresor en Raphinha, un d’aquells tipus que converteixen la responsabilitat en benzina. Mentre el Frenkie de Jong més shakespearià parla amb la calavera, Raphinha, amb el braçalet lligat al bíceps, corre, juga on li diguin i exigeix als companys que el segueixin. ¿No hi ha ariet? Doncs aquí hi ha el brasiler per fer de Lewandowski, de Ferran o de qui calgui, per tirar desmarcatges, retallades, penals o fins i tot córners. En el triomf del Barça contra l’Elx, Raphinha (dos gols i una assistència) ho va fer gairebé tot. Fins i tot el més difícil, animar un Gavi que temia que el genoll no li tornés a fallar.

Però Raphinha va compartir protagonisme amb Fermín, que va fer dos gols més quan Flick el va posar de fals nou, i amb dos dels principals fitxatges. Adeyemi, titular a l’esquerra, va marcar i es va deixar l’ànima en la pressió. I el substitut, Anthony Gordon, en va tenir prou amb cinc minuts per acolorir la nit amb dues projeccions més de gol.

La lesió de Gavi, pendent de ressonància, va ser l’únic pòsit negatiu en la victòria d’un Barça que va guanyar amb massa facilitat gràcies al temerari pla del tècnic argentí Martín Anselmi. L’entrenador de l’Elx, periodista de formació i fidel seguidor dels postulats bielsistes, va abraçar la bogeria portant els centrals fins al centre del camp sense adonar-se que amb una passada ben donada i una bona definició del Barça s’exposaria a una golejada.

En el 0-1, després d’una recuperació de Xavi Espart i una assistència vertical de Fermín, Raphinha va desconstruir a plaer el maluc de Chust a l’àrea. El capità es va quedar la pilota per posar-la on calia, al racó on Dituro no podria arribar mai.

Va trobar bons aliats Raphinha en el 0-2, pres en l’afegit del primer acte. Lamine, titular i que en va tenir prou amb caminar una estona per ser determinant, el va trobar on tocava. Raphinha va cedir a Adeyemi, efectiu en la definició. L’extrem alemany va demostrar també que no li cauen els anells si li toca córrer enrere. Cosa que valora el seu entrenador, que formula un equip a imatge i semblança seva.

Sense populismes

Hansi Flick no ha sigut mai un entrenador donat als populismes, i deixa que la seva manera de dirigir l’equip i de treure l’entitat d’antics pous siguin prou motiu perquè l’afició, a més de respectar-lo, l’adori. Passa, però, que aquesta gestió tan directa i clara que sempre l’ha caracteritzat posa a prova la sensibilitat del seguidor. Perquè tant Alejandro Balde com Marc Casadó, tots dos de 22 anys, són futbolistes parits a la Masia. I perquè ara, després que Flick, per unes raons o d’altres, no els vulgui a la plantilla, viuen a la pell la pitjor cara del mercantilisme del futbol. Si no comptes, t’esborren.

Fa dies que Casadó entrena allunyat dels seus companys. I Balde, tot i ser titular al Gamper, ni tan sols va ser convidat a agafar l’avió per participar en la gresca d’Elx. "Queda’t a casa i aclareix-te les idees", li va dir Flick sense miraments.

Li va tocar al tècnic arreglar l’equip, ja que amb Cancelo acaba d’arribar i sense que li fes res quedar-se sense especialistes a la zona. Es va quedar amb el lateral esquerrà, el jove Xavi Espart, una joia per a Flick, que va completar la nit oferint a Fermín el cinquè gol en un partit que serveix per inquietar els rivals. I encara sense Rodri, que espera torn mentre veu els companys córrer des del primer dia.