El Barça s’estrena a la Lliga amb una exhibició de Raphinha i més gols que davanters

Un Barça sense davanter centre va marcar més gols que mai. El futbol mai no ha estat un esport de veritats absolutes, tal com va demostrar l’equip de Flick en el seu aclaparador debut a la Lliga.

El Barça té un tresor en Raphinha, un d’aquells jugadors que converteixen la responsabilitat en gasolina. Mentre el Frenkie de Jong més shakesperià parla amb la calavera a la infermeria, Raphinha, amb el braçalet lligat al bíceps, corre, juga on li diguin i exigeix als seus companys que el segueixin. ¿No hi ha davanter? Doncs aquí hi ha el brasiler per fer de Lewandowski, de Ferran o de qui calgui: per desmarcar-se, retallar, provocar penals o, fins i tot, servir córners.. En el triomf del Barça contra l’Elx, Raphinha (dos gols i una assistència) ho va fer gairebé tot. Fins i tot el més difícil, animar un Gavi que temia que el genoll dret pogués tornar a fallar-li.

Tot i així, Raphinha va compartir protagonisme amb Fermín, que es va apuntar dos gols més quan Flick el va posar de fals nou, i amb dos dels principals fitxatges d’aquesta temporada. Adeyemi, titular a la banda esquerra, va marcar i es va deixar l’ànima en la pressió. I al seu substitut, l’anglès Anthony Gordon, en va tenir prou amb cinc minuts per acolorir la nit amb dues projeccions més de gol.

La lesió de Gavi, pendent d’una ressonància, va ser l’única nota negativa en la victòria d’un Barça que va guanyar amb massa facilitat gràcies al temerari pla del tècnic argentí Martín Anselmi. L’entrenador de l’Elx, periodista de formació i fidel seguidor dels postulats ‘bielsistes’, va abraçar la bogeria portant els seus centrals fins al centre del camp sense adonar-se que amb una passada ben donada i una bona definició del Barça s’exposaria a una golejada. Així va ser.

En el 0-1, després d’una recuperació de Xavi Espart i una assistència vertical de Fermín que no va trobar oposició, Raphinha es va poder lluir desmuntant la cintura de Chust dins l’àrea. Sense dubtar en el penal, el capità es va quedar la pilota per allotjar-la just on devia, al racó al qual Dituro mai podria arribar.

Els aliats de Raphinha

Raphinha va tenir bons aliats en el 0-2, marcat en el temps afegit de la primera part. Lamine, titular, només va haver de caminar una estona per ser determinant i trobar-lo on tocava. Raphinha va cedir a Adeyemi, efectiu en la definició. L’extrem alemany va demostrar també que no li cauen els anells si li toca córrer cap enrere. Una qualitat que el seu entrenador valora, mentre va donant forma a un equip a imatge i semblança seva.

Hansi Flick mai no ha estat un entrenador donat al populisme: deixa que la seva manera de dirigir l’equip i de treure l’entitat d’antics pous siguin arguments suficients perquè l’afició, a més de respectar-lo, l’adori. Tanmateix, aquesta gestió tan directa i clara que sempre l’ha caracteritzat està posant a prova la sensibilitat de l’aficionat. Perquè tant Alejandro Balde com Marc Casadó, tots dos de 22 anys, són futbolistes parits a La Masia. I perquè ara, després que Flick, per unes raons o altres, no els vulgui a la plantilla, estan patint en carn pròpia la pitjor cara del mercantilisme del futbol. Si no comptes, se t’esborra.

Fa dies que Casadó entrena allunyat dels seus companys. I Balde, malgrat ser titular al Gamper, ni tan sols va ser convidat a agafar l’avió per participar en la gresca d’Elx. «Queda’t a casa i aclareix les idees», li va dir Flick sense embuts.

Li va tocar, doncs, al tècnic del Barça apedaçar l’equip, tenint en compte que Cancelo acaba d’arribar i sense que li importés gaire quedar-se sense especialistes per a la zona, perquè Gerard Martín ja no el mou del centre de la defensa. Es va quedar amb el lateral esquerrà el jovenet Xavi Espart, una joia per a Flick que va completar la nit oferint Fermín el cinquè gol en un partit que serveix per inquietar els rivals. I encara sense Rodri, que espera el seu torn mentre veu els seus companys córrer des del primer dia.