Cop franc
L’equip es troba

Karim Adeyemi celebrant el seu gol contra l'Elx CF / AFP/JOSE JORDAN
Juan Cruz Ruiz
Ja n’hi ha alguns que no hi són, entre els quals Ferran Torres, però el cas és que l’equip volia trobar-se tant sí com no, per continuar jugant, per ser una altra vegada l’equip dels anys de Flick.
La falta de Lewandowski, que va plorar a l’anar-se’n, encara té una suplència que potser vindrà de l’Atlètic, o ves a saber d’on. Però el cert és que les absències, així com les entrades dels nous, no desdiuen del Barça d’aquests temps de Flick: un equip alerta, alegre, capaç de trobar-se jugant quan acaba de començar la temporada. Com si s’haguessin estat entrenant des del mateix instant en què van deixar de jugar. Les combinacions són semblants, però el que és de veritat igual és l’entusiasme, aquest esperó amb què els antics grecs s’ajuntaven per guanyar les curses.
Aquest Barça té entusiasme en tots els que juguen, els nous i els que ja hi eren. El gol d’Adeyemi va ser l’explicació que la novetat no és diferència, sinó interès a saber com s’ha de fer l’aproximació intel·ligent en la recerca del gol que abans s’esperava de Lamine. Ara Lamine, que ja és tan veterà com Pedri o com Raphinha, va saber que una passada de sobte al nouvingut desencadenaria un gol com els que precisament acostuma a fer Lamine quan té a prop Pedri i com aquest el busca per destruir l’adversari. El Barça, aquest Barça de la primera part, semblava preparat per repartir autoritat, una manera que a més sembla com un himne a l’alegria.
¿La segona part? El Barça està fresquíssim. Pedri va ser impecable, com una adquisició inesperada després de les lliçons del Mundial. Lamine va mostrar que el seu cabreig és de vegades perenne i de vegades la imatge d’un noi trencat per la passió de guanyar, mentre que Gordon, una nova adquisició, semblava part del Barça de sempre: acostumat a jugar com si hagués entrat fa anys en una suposada Masia.
Quan va acabar el partit hi va haver un alleujament inevitable per part del perdedor. L’Elx va sortir a guanyar, naturalment, però va perdre tot just posar-se en joc la pilota que va fer or la intel·ligència de Raphinha.
- Càstig per a Asprilla: multa i targeta per ensenyar un lema religiós a la samarreta
- Girona, la capital mundial de l’ayahuasca
- La privatització del Bell-lloc i Les Alzines arrenca amb 250 alumnes nous
- Desnonen la masia de Cal Gras de Girona, ocupada des de fa més d'un any
- Sílvia Catà, cap dels Mossos d'Esquadra a Girona, dirigirà el cos policial a Catalunya
- Sabies que els romans van arribar molt a prop de casa nostra?
- Josep Vila: «Si Puigdemont torna com a president d’un partit, l’ANC no l’ha de preparar. No serem la crossa de ningú»
- Paula (23 anys): «He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. No em quedaré en un lloc que no m’agrada»