Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Apunt

Un 0-5 sense Julián Álvarez

El migcampista espanyol Fermin López celebra amb el davanter britànic Anthony Gordon marcant el quart gol del seu equip durant el partit de futbol de la lliga espanyola entre l'Elx CF i el FC Barcelona al Martinez Valero Stadium d'Elx el 23 d'agost de 2026.

El migcampista espanyol Fermin López celebra amb el davanter britànic Anthony Gordon marcant el quart gol del seu equip durant el partit de futbol de la lliga espanyola entre l'Elx CF i el FC Barcelona al Martinez Valero Stadium d'Elx el 23 d'agost de 2026. / JOSE JORDAN / AFP

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Emilio Pérez de Rozas

És possible que a algú li agradi això, no ho dubto. Però si l’any passat el segon (Real Madrid) va acabar a 8 punts del Barça; el tercer, sí, sí, el tercer (Vila-real), a 22; el quart (l’Atlético del Cholo Simeone), a 25 i el cinquè, el Betis, a 34 punts, ja ni us explico què pot passar aquesta temporada. El FC Barcelona, el campió, ha decidit doblar totes les posicions, encara que sigui endeutant-se fins al 2053, i provocar tanta competència a les files que, tot d'una, li va clavar, caminant, gairebé regalant la possessió (45,5 contra 54,5), una maneta a l’Elx. Un equip que, més o menys, estava en el mateix vaixell que l’Espanyol (1-2, rònec, al minut 90, davant del Real Madrid), la temporada passada.

Sort que Hansi Flick ja ens ha avisat: res de somiar fins a l’octubre. Així que el que va passar diumenge a Elx continua formant part, s’entén, de la pretemporada, de les provatures, d’ara n’arriben uns i els poso, després n’arriben d’altres i els entreno dos o tres dies i, més tard, arriben els internacionals, recullen el diploma mundialista a Altabix i els poso una estoneta, no gaire, a jugar.

El llistó del Barça és la Champions. I punt. Tota la resta són els Reis d’Orient. I és aquí, em sap greu (o no), on el pletòric Deco, el senyor més elogiat per la crítica en aquests moments, sí, molt més que Flick, s’hi juga triomfar o no triomfar. El que fins ara ha fet Deco (i al preu desorbitat que ho ha fet) ho hauria fitxat la portera de Núñez: Rodri no és seu, es va posar tot sol al mercat. El que és difícil, doncs, el que és magistral, la maniobra digna d’un gran director esportiu és (era) arrencar Julián Álvarez de les urpes de Gil Marín. O fitxar Espí en un sospir, com va fitxar Joan Garcia.

És clar que el director esportiu culer sempre podrà rebre un cop de mà de Flick, dient, com diu Mou, que Rodri és boníssim però que "al Madrid no li cal, té altres solucions". Així que prepareu-vos per sentir el míster alemany dir (en anglès, és clar) que al Barça li sobren golejadors i no li cal Julián per guanyar la Champions.

Tracking Pixel Contents