Flick inventa nous recursos

No ha arribat el davanter centre que Flick demanava des de fa mesos, conscient com era que Lewandowski no continuaria i assumint que Ferran Torres no figurava a la seva llista de prioritats. Per això el Barça va deixar que l’exjugador del València arribés sense oferta de renovació al Mundial dels Estats Units, d’on va sortir després convertit en heroi nacional, autor d’un gol que l’ha fet etern. No ha arribat, per tant, el nou que tant reclamava el tècnic alemany, que s’ha vist obligat a inventar nous recursos per al Barça. En la primera jornada de Lliga, i avalat per una contundent maneta a l’Elx (el 0-5 és el resultat més ampli dels 10 partits), Flick va demostrar saber moure’s, i amb traça, en la dificultat.

No tinc davanter centre, doncs poso Raphinha a l’eix de l’atac, escortat a la primera meitat per un apàtic Lamine Yamal a la banda dreta i un imprecís, però veloç i espurnejant, Adeyemi a l’esquerra. Després, ja amb el partit solucionat a la segona meitat després del 0-2 amb què es va arribar al descans, el tècnic va modificar el perfil de la davantera al situar Fermín (i de vegades fins i tot Dani Olmo) com a fals nou arrecerat per Raphinha, que va exercir d’extrem dret mentre Gordon, ¡qui impacte no ha tingut!, es movia pel costat esquerre deixant una meravellosa targeta de presentació a Espanya: tot just sis minuts i dues assistències de gol, una, la de Fermín, plena de generositat i companyonia.

Sense especialista a l’àrea

Un partit, dues estructures d’atac totalment diferents, amb una cosa en comú: sense un veritable especialista al centre de la davantera. Mentre Julián Álvarez, el desitjat per Flick, vivia una tarda tempestuosa al Metropolitano, sacsejat per una afició, la de l’Atlètic, que no el vol ni veure, i Ferran Torres exercia a França de suplent perfecte (va substituir al descans un gris Dembélé i va marcar dos gols per signar l’empat del PSG a Rennes), Flick es movia en l’escassetat. I, al mateix temps, el seu Barça feia un tiberi en el debut a la Lliga per deixar clar que el gol, amb nou o sense, no ha sigut mai un problema per a l’alemany. Va ser, a més, un exercici de contundència i punteria el que va exhibir el campió –porta dues Lligues consecutives i vol la tercera per mirar als ulls el Barça de Guardiola de principi del segle XXI– al Martínez Valero: 11 rematades, set a porteria i cinc gols. Voreja, per tant, la perfecció per demostrar a l’Elx i, sobretot, al Madrid de Mourinho que amenaça de destronar-lo que sap administrar-se en la dificultat.

Regeneració

Cinc gols que delaten la capacitat de regeneració que té Flick no solament en l’àmbit tàctic sinó també en l’emocional, en què se’l veu més exigent i intervencionista que mai perquè la seva plantilla no s’acomodi tant per tants èxits domèstics. Se li n’han anat tres davanters aquest estiu (Lewandowski, Ferran i Rashford), dos d’ells són nous, i és capaç d’entendre Deco i el complex mercat, en què a banda de Julián Álvarez o Lautaro Martínez no hi ha figures indiscutibles que siguin accessibles, ja que Erling Haaland assumeix que li toca viure a Manchester l’any I sense Pep Guardiola i Harry Kane està tan còmode a Munic amb el Bayern que no es vol ni moure. El Barça, mentrestant, i a l’espera que aparegui el davanter que ha demanat l’alemany, va oferir un recital d’eficàcia en què ni tan sols va necessitar recórrer de manera desesperada a Hamza Abdelkarim, l’únic nou que té en nòmina. El jove egipci, una de les sensacions de la pretemporada, ni es va treure el xandall de suplent. Flick va fer cinc canvis i el davanter, de 18 anys, no va trepitjar la gespa d’Elx.

A l’alemany tot li va sortir tan rodó el primer dia del seu tercer curs que va signar el seu triomf més contundent, al davant de l’1-2 al València en la seva aparició a la Lliga espanyola (agost 2024) i del 0-3 al Mallorca en la seva segona temporada (agost 2025). Aquest 0-5 a l’Elx (agost 2026) conté gols molt Flick, per exemple els dos primers nascuts després de la pressió de Xavi Espart i Marc Bernal com a pròleg d’accions ràpides i vertiginoses que van acabar en un penal transformat per Raphinha i el precís xut amb la dreta d’Adeyemi. Jugades similars i breus (tot just cinc segons en el 0-1 i set en el 0-2) que revelen que el vertigen del Barça de Flick no es perd mai. Jugui qui jugui.

Després, ja amb el 0-3, en què intervenen els tres membres de la nova davantera (Olmo passa, Gordon corre i assisteix, Raphinha marca), va demostrar que un inofensiu servei de banda pot acabar, nou segons més tard, en un gol. El 0-4 de Fermín va néixer en Fermín. Un robatori de l’andalús va provocar la creació d’una jugada més pausada –va durar 34 segons– abans que Pedri no detectés la desmarcada astuta de Gordon, un davanter generós perquè va tenir tot el temps del món –va sortir del camp propi– per marcar, però es va estimar més donar la pilota al nou set del Barça. Fermín va viure camuflat amb ànima de nou com va acreditar en el 0-5, després d’assistència de Xavi Espart, en què es va revelar com un especialista de l’àrea. Control i gir amb el peu dret, com si fos un vell davanter centre de tota la vida, i rematada després amb la cama esquerra per premiar la paciència en l’elaboració, ja que va necessitar fins a 38 segons.

Cinc gols en 80 minuts va signar el Barça amb un irregular Lamine Yamal, a qui es va veure enfadat pel canvi (va jugar 65 minuts, va fer dos xuts i cap a porteria, tot just va completar amb èxit un dels dos regats que va intentar), per fer més confortable l’espera abans que no arribi el davanter centre.