No ho espatllem

Al Barça hi ha coses que es poden discutir i d’altres que s’han d’explicar. Perquè una cosa és la llibertat de l’entrenador per decidir, que és absoluta, i una altra convertir el soci en un simple espectador d’una pel·lícula que, desorientat, no acaba d’entendre. Els casos de Balde i Casadó en són un bon exemple. L’un no va viatjar a Elx i es va assabentar de la decisió tot just unes hores abans de la sortida, al mateix temps que el segon perdia sorprenentment el dorsal. Dues situacions diferents i una mateixa pregunta: "¿Què coi està passant?"

Balde i Casadó són jugadors de la casa, formen part de la seva història més íntima i representen una part emocional i indiscutible de la identitat del club. No cal lliurar les converses privades del vestidor ni publicar les notes de veu de Flick. Però sí, si us plau, cal explicar què passa i per què.

El soci és propietari del Barça i resulta estrany que el propietari s’hagi d’assabentar per filtracions o rumors de periodistes que emulen Sherlock Holmes.

A més, parlem de Flick i de Laporta. Flick té el suport absolut de la graderia i Laporta acaba de guanyar les eleccions amb una amplíssima i afectuosa amplitud social, i és precisament per això que estaria bé saber. I és que l’afecte pels nostres màxims responsables no es pot convertir en anestèsia, ni el respecte en un silenci dolorós.

El Barça té dret a decidir. Flick té dret a triar. La direcció esportiva té dret a gestionar. Laporta té dret a governar. Però el soci té dret a saber. I quan a algun dels qui més ens estimem el fan baixar d’un avió o li arrabassen el dorsal, no desapareix simplement un jugador d’una llista, sinó que s’altera una peça de complicitat indiscutible amb tots nosaltres i amb la nostra història.

Així que, si us plau, evitem els misteris, la novel·la negra i la informació amb comptagotes. Expliquem què passa. No per incendiar el Barça, sinó per obtenir justament el contrari, per evitar així que acabi provocant aquest foc indesitjat.