Pogacar cancel·la la tercera etapa de la Vuelta per una calamarsada

Una terrible calamarsada que va cobrir de blanc el Pirineu francocatalà va obligar a cancel·lar la tercera etapa de la Vuelta quan només faltaven 16 quilòmetres per arribar a la meta de Font-romeu. Era impossible circular-hi en bicicleta, un perill letal, jugar-se la vida sense cap raó. La calamarsa es va convertir en gel en baixar la temperatura i va convertir la carretera en una pista de patinatge.

Tadej Pogacar, com a gran patró de la cursa i vestit de vermell, es va col·locar al capdavant del pilot i va manar aturar la tropa, com si fos l’oficial principal de la cursa. Ni van valer els temps, ni res per comptar en l’àmbit esportiu. S’esperava una ofensiva de l’eslovè i l’únic que va fer va ser actuar amb prudència, adonar-se que no calia assumir riscos sense cap lògica esportiva i aturar la cursa abans que no reaccionessin els comissaris.

Els ciclistes es van refugiar en cases de Montlluís on hi havia el cim principal del dia. S’hi esperava amb sol i mosques l’atac de Pogacar, i el líder de la prova va ordenar allà frenar i deixar de pedalar. Poc després, Javier Guillén, director general de la Vuelta, va confirmar que l’etapa es cancel·lava i, de mica en mica, tothom es va anar traslladant cap a Andorra, on dormia la totalitat de la caravana de la cursa, ciclistes inclosos, de cara a una quarta etapa que, afortunadament, avui s’anuncia amb bon temps pel principat pirinenc.

La tempesta del 2016

No es recordava als Pirineus una tempesta d’aquesta magnitud des del 2016, quan va caure una calamarsada esfereïdora a Andorra, concretament al cim d’Arcalís, on va acabar la novena etapa del Tour que va guanyar el neerlandès Tom Dumoulin. Aquell dia no es va cancel·lar l’etapa, tot i que es va destrossar bona part de la infraestructura de la ronda francesa. Se’n va anar la llum a la meta, va caure internet i es va inundar la carpa que feia de sala de premsa i que estava situada al costat de la línia d’arribada.

Fa set anys, una altra calamarsada va capgirar la Vuelta. Igual que el que havia passat al Tour del 2016, una tempesta amb calamarsa inclosa va assotar els ciclistes en els quilòmetres finals. Va ser la primera victòria d’un jove corredor de 20 anys que es presentava davant la societat ciclista internacional. Es deia Pogacar. L’etapa va quedar marcada per les imatges de la protesta de Marc Soler, molt enfadat, perquè els tècnics del Movistar, aleshores el seu equip, el van obligar a aturar-se quan anava escapat i a esperar Nairo Quintana.

Aquest cop la tempesta va ser més bèstia i, sobretot, el descens entre Montlluís i l’inici de la pujada final a Font-romeu s’afrontava per una carretera que la pedra va convertir en intransitable.

Si el ciclisme es trasllada als Alps, aleshores cal recordar la cancel·lació en plena disputa de l’etapa reina, la penúltima, abans d’arribar a Tignes al Tour del 2019. Es van desbordar rius, hi va haver esllavissades de roques i es va inundar la carretera. Els corredors van ser neutralitzats pels jutges al cim de l’Iseran i van fer, a ritme de tortuga, per seguretat, el descens cap a Val d’Isère. Es va donar el triomf a Egan Bernal, que anava escapat i que al final va ser recompensat amb la victòria final al Tour en detriment sobretot de Julian Alaphilippe, que la setmana passada va anunciar que es retirava de l’esport professional.