Mac McClung cau en primera ronda a la final del Dunkman

La matinada de dimarts a dimecres va tenir lloc la final de la primera edició del Dunkman, un torneig organitzat per Shaquille O’Neal, un dels millors jugadors de la història de l’NBA i la ESPN, una de les cadenes de televisió més importants del panorama americà.

El torneig s’ha disputat al llarg de tot l’estiu i d’inici va reunir els 24 millors esmaixadors del planeta dividits en 4 grups. Només els 8 millors van classificar-se per a la gran cita de dimarts a la matinada a Atlanta. Entre ells, el FIATC Girona hi tenia un representant, Mac McClung. El flamant fitxatge del conjunt gironí i tres vegades campió del concurs d’esmaixades de l’NBA arribava a la final com un dels grans favorits. El Dunkman, però, no té res a veure amb el concurs d’esmaixades oficial de l’NBA. Hi competeixen atletes professionals del circuit urbà i de xarxes socials que tenen verticals impossibles, i l’espectacle i la viralitat tenen una importància més elevada que en esdeveniments oficials.

En certa manera la primera edició d’aquesta competició, amb el llegendari interior dels Lakers o dels Orlando Magic al capdavant i membres il·lustres al jurat com Vince Carter, considerat un dels millors esmaixadors de la història, té tots els al·licients per semblar un torneig amateur. Ara bé, que hagi tingut un seguiment massiu, un impacte que ha travessat l’oceà Atlàntic i que l’Overtime Elite Arena d’Atlanta estigues ple de gom a gom, eleva l’experiment de Shaquille a quelcom més que un torneig amateur d’esmaixades. El motiu? El premi de 500.000 dòlars per al guanyador, el més alt de la història d’aquesta disciplina, convertint una exhibició en un esport professional d’alt rendiment.

McClung, diluït

Amb aquest escenari, Mac McClung, el nou jugador del FIATC Girona, havia de fer acte de presència fos com fos. Per diversos motius, en primer lloc, perquè en les rondes prèvies a la final havia deixat alguna esmaixada que va fer la volta al món. Bé faria els responsables de Fontajau en revisar les suspensions de les seves cistelles. En segon lloc, per un tema econòmic. Mai una esmaixada havia estat tan ben pagada. Mig milió de dòlars! Segurament és més del que guanyarà a Girona en tot l’any. I per acabar, perquè el lligava un contracte i la seva presència era obligada.

Així doncs, McClung hi arribava com una de les grans estrelles, però com a totes les històries de Hollywood, a un torneig on podien participar amateurs i estrelles a les xarxes socials, va tocar un gir de guió. McClung només va tenir temps de fer una esmaixada. El seu rival als quarts de final, Dengxing Chen o «Rei del Mat de la Xina», va sorprendre a tothom aconseguint la victòria. Chen és un matador professional xinès d’exhibició, s’ha convertit en un autèntic fenomen viral per dues característiques físiques impressionants: la seva alçada (176 centímetres) i la seva edat (39 anys). El botxí de McClung va arribar fins a la final, però no va poder endur-se la victòria.

El guanyador va ser Cam Hazzard (21 anys i 188 centímetres), que va coronar-se amb una esmaixada fent una volta completa sobre si mateix a la gran final. L’espectacularitat de l’acció li va valer per a endur-se el premi de mig milió de dòlars. Aquest premi li canvia la vida a qualsevol, però en el cas de Hazzard, el seu perfil personal l’hauria ajudat a no passar penúries durant la seva vida. Estudiant d’un triple grau en Comptabilitat, Finances i Sistemes d’Informació, als Estats Units ja l’han batejat com a "el geni de l’Excel". La seva relació amb la pilota taronja va canviar completament quan va lesionar-se els dos isquiàtics durant la seva etapa a l’institut. Allà va començar a treballar en el seu salt vertical fins a coronar-se a la primera edició del Dunkman.

Isaac passa per quiròfan

Mac McClung tornarà a incorporar-se a la dinàmica d’entrenaments de Moncho Fernández durant els pròxims dies. Qui encarà tardarà unes setmanes a tornar a trepitjar el parquet de Fontajau serà Isaac Vázquez. El gallec, que va patir una lesió al cinquè metatarsià del peu dret, ha passat aquesta setmana per quiròfan per tal de fer net i evitar problemes en la recuperació.

La tornada a les pistes dependrà de la recuperació, però en aquest estil de lesions, la durada de baixa sol anar entre els dos i tres mesos. Així doncs, Moncho Fernández ja sap que el més probable és que fins al mes de novembre no faci la primera sessió amb els dotze jugadors del primer equip.

Subscriu-te per seguir llegint