Prestigi mundialista per a la porteria del Barça

La direcció esportiva del Barcelona tenia clar que la porteria, a banda que no hi hagi discussió en la titularitat de Joan Garcia, estava una mica coixa. Si bé el polonès Wojciech Szczesny ha exercit un paper important en clau de vestidor –no tant per les seves actuacions sota els pals–, la sortida de Ter Stegen cap a l’Ajax de Míchel convidava a resguardar encara més la posició. L’escollit ha sigut el croat de 31 anys Dominik Livakovic, porter de gran prestigi mundialista i que va arribar ahir a Barcelona per passar avui la revisió mèdica i signar el contracte fins a l’any 2030.

Si bé el Barça va acordar amb el Fenerbahçe turc el fitxatge de Livakovic (dos milions d’euros fixos més dos més en incentius) amb la idea de cedir-lo aquesta temporada fins que Szczesny abandonés el club, la Cadena Ser va avançar que l’entitat blaugrana podria canviar de parer. És a dir, que Livakovic podria tenir un lloc per completar la plantilla actual. Una cosa que han d’acabar de tancar Deco i el tècnic Hansi Flick, especialment si el tècnic té la idea de concedir una mica de descans a Joan Garcia per confiar a Livakovic, per exemple, els partits de Copa.

El marge salarial

Segons fonts del club blaugrana, la decisió definitiva encara no s’ha pres. Dependrà en bona part del marge salarial disponible fins al tancament del mercat, amb massa embolics per resoldre. Especialment, l’arribada d’un nou –al Barcelona estan cada vegada més convençuts que, si no arriba Julián Álvarez, s’apanyaran amb el que ja tenen– i la presumible sortida d’Alejandro Balde, malgrat la resistència del jugador.

En tot cas, Livakovic, per fi, tindrà la seva recompensa a una carrera marcada per les seves formidables actuacions a la Copa del Món: per al record queden els quatre penals aturats amb la selecció croata que va ser tercera al Mundial de Qatar del 2022 (tres al Japó als vuitens de final i un al Brasil als quarts), i les seves set aturades contra Anglaterra (malgrat la derrota 4-2) a l’últim Mundial dels Estats Units, Mèxic i el Canadà, en què els croats van ser eliminats als setzens de final contra Portugal.

Jugar aquell últim Mundial va costar al porter de Zadar un bon pessic de la seva reputació. La temporada passada va arribar cedit al Girona des del Fenerbahçe, però va ser incapaç de treure de la titularitat l’argentí Gazzaniga. Sense minuts de joc, n’hi hauria hagut prou que jugués un sol partit oficial amb els gironins perquè no pogués sortir al mercat d’hivern -a l’impedir-ho la normativa, jugar amb tres clubs diferents en una mateixa temporada-. Després de negar-se a vestir-se de curt en un partit de Copa contra l’Ourense malgrat que Gazzaniga tenia febre, una situació denunciada per Míchel, va poder tornar a casa, al Dinamo de Zagreb, equip on es va fer un nom i on va poder per fi preparar-se per a la Copa del Món.

Livakovic és un porter relativament alt (1,88 m), sobri, sense estridències i amb una gran capacitat de reacció sota pals. Més enllà de la seva habilitat a les tandes de penals, en què recorre a un petit quadern, però també a la resistència i la intuïció, li costa una mica més sortir de l’àrea petita per iniciar el joc. Amb una línia avançada com la de Flick, la seva progressió amb el joc de peus és un repte.

Fill de polític -el seu pare, l’enginyer Zdravko Livaković, va arribar a ser secretari d’Estat d’Infraestructures a Croàcia i va viure un llarg procés judicial per un cas de corrupció del qual va quedar absolt dues vegades-, el porter de Zadar, que va créixer admirant Iker Casillas i Gianluigi Buffon, té al davant la gran oportunitat de la seva carrera.