Un futbol més sentimental

L’agost de l’any passat vaig publicar aquí una columna, titulada Casadó no es toca, que volia ser una defensa del jugador i de la Masia. És evident que els meus dots d’intimidació des de la paraula tenen un efecte nul, perquè avui, una temporada després, ningú dubta que Casadó acabarà sortint del Barça. El crèdit guanyat amb De Jong lesionat i uns partits espectaculars, i la seva aparició a Canaletes, li ha durat una temporada. L’any passat, al costat de Casadó, la secretaria tècnica del club també havia posat Fermín a l’aparador. Hansi Flick es va afanyar a retenir-lo: no volia perdre un talent que avui ja és decisiu i intocable.

Quan fan apostes inesperades, com amb Gordon o Adeyemi, i posen jugadors de casa a la rampa de sortida, suposem que Deco es mou més per motivacions econòmiques i Flick per qüestions esportives. Ara, junt amb Casadó, li ha tocat a Balde. Tots dos tenen 22 anys i l’argument que més es repeteix és que no han tingut la progressió esperada, tot i que per lògica encara estan en edat de formació. És veritat que jugadors de casa més joves, com Lamine, Cubarsí o Bernal –19 anys tots tres–, han mostrat una influència més decisiva, però fa l’efecte que de vegades, ja sigui per raons tècniques o econòmiques, els que han crescut al club són tractats amb menys delicadesa, quan hauria de ser al revés.

Aquests dies, a les xarxes, els aficionats comenten que la cara de pocs amics de Lamine Yamal, diumenge contra l’Elx, té a veure amb la situació: el Barça està mostrant la porta als seus amics, companys amb qui ha jugat des dels 10 anys. Aquesta lectura sentimental és nova, lligada a l’eclosió de les xarxes socials, i no deixa de ser una paradoxa: els vídeos que divulga el Barça, amb imatges d’ells quan eren petits, jugant junts, celebrant gols i cantant l’himne, promocionen la filosofia del club i afavoreixen la identificació emotiva: com tu, també van ser nens. Però alhora accentuen la decepció quan els fan fora. Si vols guanyar títols, no hi ha bondat ni paciència en el futbol actual, i el repte de l’aficionat és perdonar, però no oblidar.

Subscriu-te per seguir llegint