Joan Pradells, en el punt de mira: el debat sobre els límits del culturisme professional

Joan Pradells s’ha convertit en una de les cares més conegudes del culturisme espanyol. El valencià, de 29 anys, ha crescut esportivament a gran velocitat des del seu salt al culturisme professional i s’ha consolidat com una de les figures amb més seguiment dins del món del fitness a Espanya. La seva enorme massa muscular, els entrenaments d’alta intensitat i el contingut que comparteix a les xarxes socials l’han convertit en un esportista molt popular, però també en un dels més exposats a les crítiques.

La polèmica més recent va esclatar després de la seva aparició a La Vetllada de l'Any d’Ibai Llanos. Durant l’acte, Pradells va mostrar signes evidents de cansament i, en alguns moments, dificultats per parlar amb fluïdesa. Les imatges van generar nombrosos comentaris a les xarxes socials sobre el seu estat físic i sobre si un cos de més de 130 quilos pot considerar-se saludable.

A partir d’aquí, el debat va créixer ràpidament. Alguns usuaris van qüestionar fins a quin punt el culturisme professional pot portar el cos humà al límit, mentre que altres esportistes i preparadors van sortir en defensa de Pradells i van recordar que es tracta d’una disciplina extrema que no es pot comparar amb l’entrenament convencional d’un gimnàs.

El culturista Jordi Benlliure va ser un dels que va defensar públicament Joan Pradells. Segons ell, moltes de les crítiques provenen del desconeixement sobre el sacrifici i l’exigència que comporta competir al màxim nivell.

Però una de les opinions que més ressò ha tingut ha estat la de Raül Carrasco, preparador de culturistes i una de les veus més respectades dins del sector.

Carrasco ha analitzat tant l’estat actual de Joan Pradells com els riscos que implica el culturisme d’elit. Sobre la seva preparació esportiva, ha advertit que Pradells està tenint dificultats per aconseguir el punt físic necessari per competir.

«Si la competició és d’aquí a un mes necessita un miracle. A Joan no el pots prémer perquè durant la preparació perd mida i no perd condició»

assegura Carrasco.

Aquesta és una de les grans dificultats del culturisme Open, la categoria en què competeix Pradells. Els atletes han d’arribar a l’escenari amb una enorme massa muscular i, al mateix temps, amb un percentatge de greix extremadament baix. Aconseguir aquest equilibri requereix mesos de dieta, entrenament i una preparació molt exigent.

«El culturisme és un esport a curt termini»

La reflexió més contundent de Raül Carrasco arriba quan parla directament dels riscos de la disciplina.

El preparador entén que moltes persones alienes al món del culturisme puguin veure el físic de Pradells i considerar-lo poc saludable. Però recorda que els objectius d’un culturista professional són molt diferents dels d’una persona que entrena simplement per mantenir-se en forma.

«El culturisme és un esport a curt termini, de treure el màxim possible i saber retirar-te abans de patir conseqüències greus»

afirma Carrasco.

Una frase que resumeix bona part del debat. En el culturisme professional, l’objectiu no és aconseguir un cos saludable en termes convencionals, sinó portar la musculatura, la definició i el rendiment estètic al màxim nivell possible durant un període concret.

És precisament aquest extrem el que genera controvèrsia. Les preparacions poden implicar dietes molt restrictives, entrenaments exigents, fluctuacions importants de pes i nivells de greix corporal molt baixos abans de les competicions.

Per això, Carrasco defensa que una de les claus és saber fins on arribar i, sobretot, quan retirar-se.

Joan Pradells continua perseguint el seu gran objectiu

Malgrat les crítiques, Joan Pradells continua centrat en la competició. El seu gran objectiu esportiu és seguir avançant dins del circuit professional i acostar-se al Mr. Olympia, la competició més prestigiosa del culturisme mundial.

El valencià ja ha demostrat en temporades anteriors que és capaç de recuperar-se de moments complicats i presentar un físic competitiu. Ara, però, torna a estar sota la lupa tant pels seus resultats esportius com per l’impacte que un cos tan extrem pot tenir sobre la salut.

La controvèrsia al voltant de Pradells ha reobert així una discussió que acompanya el culturisme d’elit des de fa dècades: fins on es pot portar el cos per competir al màxim nivell i quin preu pot tenir fer-ho.

Per a Raül Carrasco, la resposta implica entendre la naturalesa mateixa de l’esport: buscar el màxim rendiment durant un temps limitat, però tenir prou criteri per aturar-se abans que les conseqüències siguin irreversibles.