La pólvora de Mbappé i la fam de Bellingham estilitzen el Madrid

Encara no té la canya ben bé a punt, se li nota que no va fi del tot en les accions que porta a terme, que no té gaire precisió després d’encara no un parell de setmanes de pretemporada. Però no deixa de ser Mbappé, un futbolista amb una potència de xut descomunal que no necessita gaire per fer el seu primer hat-trick de la temporada. A Bellingham, en canvi, ja se’l veu bastant més bé que de costum en les dues últimes temporades. Fi, amb ganes i un llenguatge gestual de líder. Amb gana a la fi per treure partit del seu descomunal talent. Un bon senyal per al Reial Madrid.

Contra una Reial Societat ben ordenada però molt tova, pàl·lida en el tram final, amb una gran versió dels seus dos davanters en va tenir prou José Mourinho per gaudir d’un retorn victoriós al Bernabéu. Una victòria que, com la de Cornellà, va deixar alguns dubtes, sobretot a la primera part. A diferència d’aquell resultat, però, el d’ahir va ser indiscutidament just. Es diria que el Madrid de Mou progressa, voraç i immisericordiós a la segona meitat.

Mourinho s’havia acomiadat del Bernabéu ovacionat per uns Ultras Sur entregats a la seva causa i ha tornat 13 anys després corejat per la Grada RM Fans, que avui ocupen l’espai que durant tants anys van colonitzar els radicals. Es va sentir allò de "¡José Mourinho, ololololó!" en el primer minut de la nit, just després de l’homenatge mundialista a Cucurella i, de passada, a Oyarzabal, que també va ser ovacionat quan va ser substituït. Arrencava una era nova i vella alhora a l’estadi blanc, amb una entrada excel·lent per a la buidor que hi ha a Madrid aquests dies.

Va ser l’aperitiu d’una primera meitat molt insulsa que només es va animar en els cinc minuts finals. Una Reial encara de circumstàncies, amb baixes i diversos fitxatges per fer, sentia com el Madrid l’embotellava a la seva àrea, però sense donar a la pilota la velocitat necessària per fer-li mal. El tedi no es va trencar fins que una conducció de Valverde va acabar amb la pilota als peus de Mbappé, que amb un control es va escapolir de Jon Martín a la frontal de l’àrea i va batre Remiro.

Una segona part brillant

Però com li va passar dissabte a Cornellà, el Madrid va trobar en la condescendència el seu propi càstig. Llavors van passar 20 minuts des del gol blanc: aquesta vegada n’hi va haver prou amb quatre. En un despropòsit defensiu en el qual Konaté va estar tou, Carreras lent i Vinícius directament absent per cobrir el seu lateral, Sucic es va trobar sol a l’àrea amb la pilota per empatar el duel.

La segona part va ser una altra història, molt més incisiu i voraç el Madrid, esperonat per Bellingham. Va ser ell qui es va inventar els dos gols següents, en el primer traçant una paret amb Mbappé i en el segon servint un gol a porta buida a Vinícius. El francès va arrodonir el resultat a 10 minuts del final amb el seu tercer gol de la nit, davant un Bernabéu entregat i reclamant una maneta que no va arribar mai.