L’espectacle continua amb Pogacar i Enric Mas

Diu la llegenda que el germà Bartolo, frare carmelita, pujava a peu una muntanya, sense asfalt com ara, batejada fa 300 anys amb el seu nom. Va ser la muntanya de l’espectacle a la Vuelta, de la constant confirmació de Tadej Pogacar, del ressorgiment d’Enric Mas i de l’ensurt del jersei vermell, que va evitar una ensopegada tremenda amb una habilitat de domini increïble amb la bicicleta.

Pogacar va atacar perquè no sap córrer de cap altra manera. I això és una benedicció, sarau fins a la matinada, cada dia millor, el ciclista que mai es conforma, que ja acumula, amb la d’ahir, tres victòries d’etapa, cada vegada més líder, però amb un fantàstic Mas, segon de la general i l’únic ciclista, si se salva Jonas Vingegaard, que va ser capaç d’agafar l’eslovè després d’un atac a la muntanya. El mallorquí ja ho podrà explicar als nets.

La terra és per a qui la treballa, per a qui la pedala, per a qui se la guanya amb la suor del front i per als hereus del germà Bartolo. Hi va haver fuga, indiscutible cada dia, i es va veure de seguida que l’equip de Pogacar no estava disposat a fer a concessions, que no és la seva manera de córrer. Així que pim pam; quan l’asfalt va desaparèixer, el jersei vermell va posar el turbo i ja estava tot sentenciat.

Doncs no. Havia de ser la pujada de Mas, el ciclista que ressorgeix a la Vuelta, el que per desgràcia s’ha divorciat del Tour, el que fa dues temporades que pateix dissorts però que havia anat a veure com era la pujada i la baixada al Bartolo perquè sabia que seria un dels punts calents d’una Vuelta que es corre sense pausa.

Baixada per recordar

"No m’ho esperava. Per la ràdio em deien que el primer dels perseguidors anava a 40 segons, així que quan el vaig veure aparèixer em va sorprendre molt", va confessar Pogacar, que ascendia sense aigua, assedegat. Va passar pocs metres abans que es coronés al Bartolo, quan la terra ja s’havia convertit en formigó i quan (s’havia de veure per creure-s’ho, era per pessigar-se) Mas no només va arribar fins a Pogacar, sinó que el va superar per coronar-se primer i emportar-se sis segons de bonificació.

Si la pujada va ser un espectacle, en la baixada es va produir la imatge de la Vuelta, que va recordar aquella famosa sortida de pista de Lance Armstrong en la cota de la Rochette, durant la novena etapa del Tour del 2003. Mas, que coneixia el descens, anava guiant Pogacar. "El vaig deixar que fes la baixada davant perquè vaig veure que la coneixia", va reconèixer l’eslovè.

Mas feia gestos amb les mans a Pogacar com dient-li "frena, frena". I l’astre, massa encès, possiblement sense necessitat d’arriscar tant, va sortir en una corba. Va clavar la bici amb el disc del fre posterior. Si hagués portat els vells, la trompada hauria sigut considerable. No va poder dominar la bici del tot, se’n va anar a la cuneta, va controlar la caiguda i va tornar a l’asfalt. "Al girar-me, vaig veure que estava al meu darrere", va explicar Mas.

Eslovè i mallorquí, els dos millors de la Vuelta, el que la guanyarà i el que pot donar espectacle a la seva estela, es van aliar. Pogacar, que per algun motiu se l’havia jugat baixant, volia guanyar. Mas sabia que ni de bon tros li regalaria l’etapa, però Primoz Roglic, Richard Carapaz i la resta dels que respiren un aire menys fresc que el de Pogacar havien quedat despenjats. Ell era el millor, i ser el millor darrere del fenomen eslovè és el més gran que hi pugui haver en un planeta ciclista que Pogacar domina com ningú.

"Fa dos anys que no puc lluitar per una general, així que prefereixo anar a poc a poc", va dir el mallorquí. Però va ser un dia enorme per a ell en una Vuelta espectacular gràcies a Pogacar. Que no pari la festa.

Classificacions

Sisena etapa

1. T. Pogacar (Esl/UAE)........ 4h.12.40

2. E. Mas (Esp/Mov).................... m. t.

3. R. Debruyne (Bèl/Dec)........... a 46 s

4. R. Carapaz (Equ/Edu)............ a 46 s

5. H. Tejada (Col/Ast)................ a 46 s

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE).... 15 h. 38.27

2. E. Mas (Esp/Mov)............. a 3.34 m

3. P. Roglic (Esl/R. Bull)........ a 4.21 m

4. R. Carapaz (Equ/Edu)....... a 4.50 m

5. F. Gall (Àus/Dec)............... a 4.55 m